Al dia

Estudis

Núvols volcànics, homínids fòssils i musaranyes verinoses

Els núvols de cendra volcànica representen la imprevisibilitat. Els europeus, a dia d'avui, ho tenim molt present gràcies als atípics canvis ambientals dels últims dos mesos. Però els imprevistos provocats pel vulcanisme han afectat els nostres avantpassats des de sempre, i també quan, fa gairebé dos milions d'anys, van trepitjar per primera vegada Europa.

3 de juny de 2010

Reconstrucció de la mussaranya verinosa
Autor de la reconstrucció: Oscar Sanisidro

Així ho demostren les capes de cendra volcànica del jaciment paleoantropològic de Dmanisi (Geòrgia). Durant aquella època, l'erupció d'un volcà proper no es traduïa en la cancel·lació d'un vol, sinó en quelcom més greu: la manca d'aliment als voltants. I encara que sembli menys evident en l'actualitat, tal com passa sempre, aquests fenòmens no només afecten els humans, sinó a tots els altres animals de la zona.

Un grup de paleontòlegs ha donat resposta a com s’ho feia una musaranya verinosa que va viure al període comprès entre els cinc milions i 500.000 anys enrere, per sobreviure a les adversitats ambientals. Les seves capacitats verinoses van ser descobertes fa tres anys per investigadors d'Atapuerca, però interpretades com una adaptació a la caça de grans preses, tal com passa en molts dels petits animals que tenen glàndules de verí. Gràcies als fòssils de Dmanisi (Geòrgia) i Almenara-Casablanca (Castelló), s'ha demostrat que aquest petit mamífer extingit s'alimentava d'invertebrats com ara cargols o escarabats.

En aquest context, el verí que produïen no era útil com a arma letal, sinó més aviat com anestesiant. Algunes musaranyes actuals utilitzen un mecanisme semblant, tot i que molt menys sofisticat, per adormir les seves preses i mantenir-les vives fins al moment d'ingestió. Això assegurava que als seus caus sempre comptessin amb un rebost d’’aliments frescos’ en forma d'animals paralitzats, possibilitant la supervivència davant la incertesa del medi, ja fos per les inclemències del temps, per les pluges de cendres volcàniques o per qualsevol altre fenomen imprevist .

Article de referència:
Furió M., Agustí, J., Mouskhelishvili, A., Sanisidro, Ó. & Santos-Cubedo, A. 2010. The paleobiology of the extinct venomous shrew Beremendia (Soricidae, Insectivora, Mammalia) in relation to the geology and paleoenvironment of Dmanisi (Early Pleistocene, Georgia), Journal of Vertebrate Paleontology, 30 (3): 928-942.

Més informació

Tòpics de l'article