Al dia

Trobades

El 3r Simposi de Bioenginyeria i Nanomedicina permet establir relacions, contactes i sinergies

Al voltant d’uns 220 investigadors han posat en comú els resultats de les seves investigacions en el tercer Simposi de Bioenginyeria i Nanomedicina que ha tingut lloc l’1 i 2 de juny a Barcelona. Durant les dues intenses jornades, científics d’avantguarda internacionals han compartit coneixements amb joves investigadors catalans, els quals han trobat en aquest esdeveniment l’oportunitat d’establir relacions professionals i de promoure el seu treball.

Octavi Planells, Clara Cardona | 3 de juny de 2010

El simposi ha estat organitzat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) amb el suport de la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta iniciativa, l’IBEC ofereix als joves investigadors del camp de la bioenginyeria i de la nanomedicina l’oportunitat de demostrar la qualitat dels seus treballs i compartir i discutir els seus resultats amb altres professionals d’aquests àmbits. En l’edició d’enguany, el nombre d’assistents ha augmentat un 20% respecte a la segona edició, segons ha manifestat Josep Anton Planell, director de l’IBEC, fet que dóna fe de l’èxit de la iniciativa. Durant dos dies, el programa ha inclòs 11 conferències magistrals impartides per investigadors sènior de diferents països europeus, de Japó i dels Estats Units, així com 79 cartells científics sobre treballs realitzats per equips catalans presentats per investigadors pre i postdoctorals.

Tot i que la bioenginyeria i la nanomedicina han estat els fils conductors del simposi, els treballs de recerca que s’hi han presentat tracten disciplines molt heterogènies. Un lloc destacat ha ocupat l’enginyeria de teixits amb finalitats regeneratives. Vincent Torre, de la Scuola Internazionale di Studi Avanzati, a Trieste (Itàlia), ha explicat com, mitjançant l’ús de pinces òptiques i altres tècniques, han determinat les forces que realitzen les neurones per tal d’omplir buits en els teixits dels quals en formen part. Aquest coneixement podria donar noves pistes per al tractament de malalties neurodegeneratives causades per una pèrdua de teixit nerviós, com són l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. En una línia semblant, Toshihiro Akaike, del Frontier Research Center del Tokyo Institute of Technology (Japó), ha desenvolupat un substrat biosintètic que afavoreix l’expansió de cèl·lules mare. La troballa d’Akaike representa un nou pas per al desenvolupament d’alternatives als trasplantament d’òrgans.

Un altre dels àmbits que ha protagonitzat el simposi ha estat el del diagnòstic. Guenter W. Gross, del Center for Network Neuroscience de la University of North Texas (Estats Units), ha explicat la seva recerca basada en l’ús de cultius neuronals per a estudis de farmacologia i toxicologia, i per al desenvolupament de medicaments per tractar malalties neurodegeneratives. El mètode de Gross es planteja, a més, com una possible alternativa a l’experimentació amb animals. Yuri Miyahara, director general del Biomaterials Center del National Institute for Materials Science (Japó), junt amb el seu grup de recerca, treballa en el desenvolupament de biosensors que identifiquen la presència de molècules pròpies de certes patologies amb l’objectiu de millorar la detecció precoç de malalties com el càncer. Miyahara va presentar un d’aquests biosensors capaç de seqüenciar fragments de ADN de manera directa i amb un bon potencial de precisió.

El diagnòstic i tractament de malalties també ha estat abordat des de l’òptica de la robòtica per Paolo Dario, director del Centre de MicroBioRobòtica del Instituto Italiano di Tecnologia. Dario ha dedicat la seva ponència a fer una retrospectiva de la robòtica per a les seves aplicacions en cirurgia i diagnòstic. L’èxit d’aquestes tècniques rau, sobretot, en la capacitat de miniaturització, d’aconseguir màquines cada cop més petites i amb funcions que els cirurgians i els facultatius puguin controlar. L’expert ha posat alguns exemples de robots en què s’està treballant i amb els que es poden obtenir, per exemple, imatges d’aquelles parts de l’aparell digestiu menys accessibles mitjançant endoscòpia clàssica. Un dels objectius d’aquestes tècniques és també el de poder fer intervencions des de dins mitjançant robots. En aquest sentit, un dels exemples més sorprenents que ha mostrat Dario ha estat el de robots les peces dels quals s’ingereixen una a una i s’acoblen per si mateixes a l’interior del conducte gastrointestinal, a l’estómac del pacient, per tal de realitzar la intervenció.

Presentacions en sèrie

El simposi també ha comptat amb tres sessions de presentacions de pòsters sobre els treballs dels grups catalans de recerca. Aquestes sessions, presents en la majoria de reunions científiques com congressos i simposis, permeten als investigadors (sobretot joves) donar a conèixer el seu treball a altres professionals del mateix camp o de camps complementaris. Són trobades que es donen en un ambient de certa distensió, en general acompanyades d’una tassa de cafè, que fomenten la presa de contacte entre grups de recerca i, per tant, el treball cooperatiu i interdisciplinari, i que també obre les portes als investigadors a trobar noves oportunitats per tal de prosseguir la seva carrera científica.

Del total de 79 cartells que s’han exposat a les tres sessions del simposi, 45 han estat breument presentats en el què es denomina flash presentations, actes que es podrien traduir com presentacions fugaces. Durant una d’aquestes sessions, els portaveus dels grups de recerca que presenten pòsters van desfilant per l’estrada, un rere l’altre, explicant en no més de tres minuts què, com i per a què del treball que presenten. Aquestes sessions també són una pràctica habitual en congregacions científiques, i serveixen de reclam per a altres investigadors que puguin trobar interès en una recerca en particular. Passada la bateria de presentacions flash, aquells amb interès en conèixer els detalls d’un treball en particular tenen l’oportunitat de compartir impressions cara a cara amb els seus autors, en la sessió de pòsters posterior.

Més enllà de la rellevància científica i tecnològica de simposis com el que ha organitzat l’IBEC aquesta setmana, aquest tipus de reunions tenen també un important objectiu social d’establiment de relacions, contactes i sinergies. És a dir, pretenen ampliar i fer més densa la xarxa social entorn a un àmbit, en aquest cas, el de la bioenginyeria i la nanotecnologia. En definitiva, fer el que en termes anglosaxons s’anomena networking.

Tòpics de l'article