Al dia

Estudis

Un informe de l’OCDE avalua el sistema català de recerca i innovació

Malgrat les fites assolides durant l’última dècada en matèria de polítiques de recerca i innovació, a Catalunya encara li queda molt per fer. En termes d’innovació, la comunitat se situa al capdavant d’un país de l’OCDE desfavorit, tot i que encara es troba per sota de la mitjana d’aquest grup de països. Aquestes i moltes altres conclusions es destaquen en un informe que la mateixa OCDE ha elaborat per tal d’avaluar el sistema català de recerca i innovació i que fou presentat el dijous 3 de juny a la capella de Santa Àgata de Barcelona.

Clara Cardona | 7 de juny de 2010

L’elaboració de l’informe Review of regional innovation: Catalonia, Spain, dóna compliment a un dels compromisos del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), el qual preveu l’avaluació global del sistema amb l’objectiu d’obtenir una radiografia de la situació, un any després de la seva signatura. En el marc del PNRI, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, juntament amb l’antiga Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (avui Talència), van encarregar l’elaboració d’aquest document a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). La informació que proporciona l’informe de l’OCDE permetrà als responsables polítics no anar donant pals de cec en la presa de decisions, tal com va assenyalar en l’acte de presentació Lluís Arola, president del Consell Català de Recerca i Innovació: “és a partir de la informació correcta que els responsables polítics poden prendre les decisions adequades pels ciutadans”.

La revisió regional de la recerca i la innovació catalanes és la tercera d’aquest tipus que ha fet l’OCDE i la primera que es realitza a l’estat espanyol (la següent que està per venir és una revisió del País Basc). Les seves conclusions permeten situar el sistema català de recerca en un context internacional. A més, també servirà de punt de referència per contrastar els avenços que realitzarà Catalunya en el futur donada la instantània de la situació actual de l’esmentat sistema. L’informe no només avalua, sinó que també diagnostica i prescriu, caracteritza aquells punts forts i febles de les actuals polítiques d’innovació, i proporciona recomanacions per tal de reforçar els primers i millorar els segons.

L’informe parteix d’una caracterització socioeconòmica de Catalunya, un territori d’extensió moderada que en tan sols una dècada ha passat dels sis als set milions d’habitants principalment a causa de la immigració. Karen Maguire, directora del Departament d’Innovació Regional de la Divisió de Polítiques de Desenvolupament Regional de l’OCDE i una de les responsables de l’informe, assenyalà la capacitat d’una regió com Catalunya per absorbir tal creixement en tan poc temps. Aquest augment de la població ha impulsat el creixement del producte interior brut (PIB) en els sectors dels serveis i la producció, però segons l’informe, la productivitat laboral ha disminuït en termes relatius i absoluts els darrers 15 anys, en part per la composició canviant de la població activa. Tenint en compte aquest model de creixement, la productivitat a Catalunya, entesa com el PIB per treballador, ha disminuït del 115% respecte la mitjana de l’OCDE al 91% entre el 1995 i el 2005.

Punts forts i febles del sistema català de R+D+i

Dins dels esmentats punts forts del sistema català de recerca i innovació, la revisió destaca l’elevat compromís polític vers la ciència i la tecnologia i la innovació. Maguire va donar molt de valor al compromís que representa el PNRI i va destacar la importància de que l’hagin signat tots els grups polítics i que, a més, les seves fites s’estenguin a llarg termini. Segons Maguire, un pacte d’aquest tipus “normalment no es veu en les regions que visitem”. L’informe també destaca el fons considerable de científics qualificats de què gaudeix Catalunya, l’excel·lència internacional en alguns sectors, l’alt nivell creatiu, els augments significatius de la inversió en recerca i desenvolupament (del 0,9% del PIB el 1996, al 1,61% el 2008), la solidesa del sistema català de salut pública, o la força d’atracció de la comunitat de cara a la inversió estrangera, als científics de talla internacional o als estudiants i emprenedors.

Però així mateix, l’informe assenyala força aspectes en els quals el sistema de recerca i innovació català trontolla. Potser el més destacable correspon a les carències recurrents en l’explotació del coneixement i la transferència de tecnologia. Però el document també identifica una insuficient capacitat d’absorció tecnològica de la gran majoria de les petites i mitjanes empreses, un gruix important d’empreses derivades de la recerca (spin offs) que romanen estancades, que no creixen, una proliferació excessiva en el nombre de centres públics de recerca que genera problemes de massa crítica i de rendiment, una governança complexa agreujada per una manca de prioritats polítiques i estratègiques, o una feble cooperació entre els sectors públic i privat.

L’avaluació també fa una prospectiva d’aquests punts forts i febles destacant les oportunitats que ofereix la conjuntura actual així com les amenaces que cal tenir en compte en el context d’una economia globalitzada, com ara la competència creixent de les economies emergents a l’hora d’atraure fons comunitaris o per atraure talent investigador, innovador o emprenedor. Amb tota aquesta informació, els autors de l’informe han pogut elaborar una sèrie de recomanacions a dur a terme en les polítiques de recerca i innovació. Una d’elles, que també va ser destacada en l’acte de presentació de l’informe per Joaquim Oliveira, director de la Divisió de Polítiques de Desenvolupament Regional de l’OCDE, consisteix en definir clarament les prioritats i establir una seqüència clara per tal de complir amb els 131 compromisos assumits pel Govern en el PNRI, començant pel Pla de Recerca i Innovació 2010-2013.

D’entre altres aspectes, l’OCDE recomana, a més, un ús més flexible dels fons propis de la regió dedicats a polítiques estratègiques de no bloquejar els fons i les prioritats només a través de la xarxa de centres de recerca participats per la Generalitat de Catalunya. També suggereix promoure un major esforç per arribar a les petites i mitjanes empreses mitjançant els centres tecnològics, programes de clústers i altres eines, així com assegurar la utilitat de les avaluacions dels Plans de Recerca i Innovació, amb expectatives realistes i sistemes per a la recollida i el seguiment d'indicadors.

Tòpics de l'article