Al dia

Recerca

Descobreixen miniforats d'ozó temporal que fan que es dispari la radiació ultraviolada

Una investigació coordinada per la Universitat de València ha revelat la formació de forats menuts d’ozó estratosfèric de curta durada sobre el territori valencià que fan que es disparin els índexs de radiació ultraviolada i, alhora, s’incrementi el risc de cremades solars. El científics van descobrir la formació de 24 miniforats d’ozó després d’analitzar totes les jornades amb cel sense núvols de vuit anys, del període entre 2000-2007.

7 de juny de 2010

Aparells de mesurament de radiació ultraviolada
al campus de Burjassot-Paterna de la Universitat
de València. Fotografia: UV

A més, aquests episodis d’estrenyiment de la capa atmosfèrica protectora dels raigs solars més nocius per als éssers vius tan sols es van estendre entre un i dos dies, mentre que es van produir durant els mesos d’hivern, i també van afectar part de la península Ibèrica. Els resultats d’aquest treball, que acaba de publicar en línia la revista International Journal of Climatology, mostren que la reducció temporal de la capa d’ozó del 9 al 39% pot augmentar la incidència de la radiació ultraviolada entre un 13 i un 49%.

A diferència de la reducció de la capa d’ozó estratosfèric a uns 25 km d’altitud a la zona antàrtica, afavorida per l’emissió de gasos clorofluorocabonis (CFC), i més habitual durant la tardor (primavera austral), els miniforats d’ozó més destacats es produeixen durant l’hivern (quasi el 60%), segons les conclusions de la investigació duta a terme per la Universitat de València, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) i la Universitat Politècnica de València. A més, l’origen d’aquest fenomen es troba en la mateixa circulació atmosfèrica, és a dir, no està determinat per la contaminació química generada per activitats humanes.

Imatge del Govern del Canadà de l'episodi de
reducció d'ozó sobre la península Ibèrica del
10 de gener de 2004. Imatge: UV.

“Aquests miniforats de la capa d’ozó estratosfèrica, que afecten tota la Península Ibèrica, són causats per l’existència d’anticiclons anòmals sobre les illes Açores, els quals envien masses d’aire de llarg recorregut procedents del Carib cap al nostre territori”, argumenta el coordinador d’aquest treball, José Antonio Martínez, catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la Facultat de Física. La Universitat de València estudia la radiació ultraviolada a nivell del sòl amb la finalitat de millorar les prediccions dels índexs ultraviolats “sempre tenint en compte els efectes que puguin tenir aquest tipus de llamps sobre la salut humana, particularment en malalties com l’eritema o les cremades solars, uns estudis que també realitzem en col·laboració amb el Servei de Dermatologia de l’Hospital General Universitari de València”, assenyalen Martínez i María Pilar Utrillas.

Un factor de prevenció de salut

L’Agència Estatal de Meteorologia, al seu torn, ressalta que els miniforats de la capa d’ozó en la vertical de la Comunitat Valenciana més rellevants “es van detectar entre novembre i març, quan la radiació ultraviolada és poc significativa”, afirmen José Ángel Núñez i Jorge Tamayo.

No obstant això, “si canvien els patrons climàtics de circulació atmosfèrica a causa de processos com l’escalfament global, aquestes dades sobre miniforats seran fonamentals per elaborar mapes de predicció risc i avisos especials sobre els índexs de radiació ultraviolada més elevada del que és normal”, afegeixen Núñez i Tamayo.

Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN), mitjançant els projectes GRACCIE (CSD2007-00067, CONSOLIDERINGENIO 2010 Program) i CGL2007-60648; mentre que la col·laboració d’A. R. Esteve va ser possible gràcies a una beca (BES-2006-12521) del MICINN. D’altra banda, el CEAM compta amb el suport econòmic de la Generalitat Valenciana i Bancaixa.

Més informació

Tòpics de l'article