Al dia

Recerca

Nova visió sobre l’evolució dels mecanismes d’adhesió cel·lular en els éssers vius

Les integrines, unes molècules que faciliten l’adhesió i la senyalització cel•lulars, no són exclusives del món animal i van sorgir en un context unicel•lular molt abans del que es pensava, segons apunten les principals conclusions d’un article científic publicat en portada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). El treball de recerca està dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb seu al Parc Científic Barcelona, i hi participen equips científics de la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Montreal (Canadà), i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units).

8 de juny de 2010

Les integrines són la maquinària essencial d’adhesió de les cèl·lules a la matriu extracel·lular. Al seu torn, aquest procés d’adhesió regula aspectes molt diversos del cicle cel·lular. “Un dels mecanismes essencials per explicar l’origen de la multicel·lularitat és l’adhesió i, sens dubte, les integrines en són actors essencials. Així doncs, entendre l’evolució dels mecanismes necessaris per a l’aparició de la multicel·lularitat, com ara l’adhesió, ens serveix per entendre millor com va ser l’origen dels animals”, explica Arnau Sebé-Pedrós, primer autor de l’article i expert del Departament de Genètica i de l’IRBio.

Fins ara, s’havia pensat que les integrines eren exclusives dels animals, ja que es troben absents tant en el món vegetal com en el dels fongs -els altres grans grups d’organismes multicel·lulars a banda dels animals-. Per aquest motiu, la hipòtesi més acceptada era considerar les integrines com una innovació evolutiva dels animals íntimament lligada a la multicel·lularitat animal. Però, tal com assenyala Sebé-Pedrós, “a partir dels resultats obtinguts es desprèn que l’origen dels animals no va produir-se únicament per l’aparició de nous gens: en aquest procés també hi va tenir un paper molt important l’adaptació per a noves funcions -fenomen conegut com a coopció- de gens ja presents en els parents unicel·lulars més propers dels animals”.

L’objectiu de la recerca era analitzar l’origen evolutiu de la maquinària d’adhesió cel·lular lligada a les integrines. Per fer-ho, els experts van obtenir la seqüencia genòmica completa dels organismes eucariotes unicel·lulars més propers a animals i fongs (protists com ara C. owczarzaki i Amastigomonas sp.) i també d’altres espècies més allunyades evolutivament. “És el primer cop que es desxifra el genoma d’aquests organismes tan poc coneguts, que han estat seqüenciats a l’Institut Broad de MIT i Harvard. En concret, són les espècies que ens poden donar més informació sobre l’origen de la multicel·lularitat en animals”, explica Iñaki Ruiz-Trillo.

Pels experts, les conclusions del treball d’investigació refermen la visió de l’evolució com un procés de ‘bricolatge’, tant a escala molecular com morfològica, en el qual gens i estructures són reciclats en repetides ocasions i sota contextos molt diferents. En treballs futurs, l’equip científic vol estendre la recerca a altres organismes per poder tenir una visió més àmplia de l’origen dels animals.

Més informació

Tòpics de l'article