Al dia

Recerca

Neandertals al Garraf

La mandíbula de neandertal que els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB que dirigeix el catedràtic Josep M. Fullola, van trobar a Sitges l’any 2005, i que entre la comunitat científica es coneix popularment com la Mandíbula de Sitges, ha estat datada gràcies a un sistema nou, el de l’urani-tori, a la Universitat de Bristol -on l’investigador Daura està fent una estada-, i s’ha descobert que té una antiguitat superior a la que es pensava, concretament 53.200 anys.

11 de juny de 2010

L’estudi complet sobre la datació d’aquesta resta, que es pot considerar una de les més antigues descobertes fins ara a Catalunya i que es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, apareixerà aquesta setmana a la prestigiosa revista científica sobre evolució humana Journal of Human Evolution. L’estudi ha estat possible gràcies a un ampli projecte interdisciplinari en què han col·laborat arqueòlegs, geòlegs i antropòlegs catalans (M. Sanz, J. J. Fornós, R. Julià, J. M. Fullola, E. Subirà) i d’universitats britàniques (J. Daura, J. Zilhão, A. Pike) amb l’objectiu d’estudiar els neandertals a Catalunya.

L’estudi ha permès precisar que l’edat del neandertal de la cova del Gegant (Sitges) és de 53.200 anys, gràcies a una tècnica de datació pionera en què s’està treballant des del Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Bristol (Regne Unit). Aquest mètode, desenvolupat pel Dr. Alistair Pike en col·laboració amb el Dr. Zilhão, permet datar els fòssils humans més antics en què no es pot aplicar la tècnica del carboni 14, i es basa en l’absorció d’urani per part de l’os un cop enterrat. Fins avui, a partir de les restes de fauna i d’indústria lítica en sílex que s’han trobat a la cova només se sabia que la mandíbula podia tenir entre 100.000 i 40.000 anys, ja que les proves de carboni 14 no permeten datar fòssils tan antics.

Els dos arqueòlegs de la UB van trobar la mandíbula per casualitat a l’Arxiu Històric de Sitges, enmig d’un conjunt de restes d’una excavació que el paleontòleg Santiago Casanova va dur a terme als anys 50, i que havien romàs tots aquests anys sense identificar. La coneguda mandíbula neandertal de Banyoles, trobada el 1887, és encara més antiga, té al voltant de 60.000 anys d’antiguitat. Per tant, la resta trobada a Sitges correspondria al neandertal més modern trobat fins ara a Catalunya. Pertany a un adult, ja que probablement tenia el queixal del seny -que en els neandertals apareix al voltant dels 15 anys-, però de moment no se’n pot determinar el sexe. Tot i així, se sap que es tracta d’un individu gràcil, cosa que fa pensar que podria correspondre a una femella.

Actualment la cova del Gegant es troba al nivell del mar, però en l’època en què els neandertals la van ocupar el mar estava, a causa de la glaciació, 100 metres per sota del nivell actual. Això significa que davant de la cova s’estenia una planúria boscosa que la separava del mar uns 20 quilòmetres aproximadament. Els investigadors suposen que aquesta planúria constituïa l’espai de caça per excel·lència dels seus habitants. D’acord amb les recerques dutes a terme, els arqueòlegs conclouen que el jaciment va ser habitat en dos moments diferents, i que durant l’interregne va ser un cau de hienes. Ara els investigadors treballen per esbrinar si la mandíbula que s’ha trobat pertany a un moment de població neandertal o si es tractava de carronya devorada pels animals.

Montserrat Sanz i Joan Daura són els directors del Grup de Recerca del Quaternari i del Projecte de recerca Humans, carnívors i medi natural durant el plistocè al massís del Garraf, dedicat a determinar quan van viure els neandertals a la costa sud de Barcelona. Ambdós estan treballant també en jaciments com ara la cova del Rinoceront (Castelldefels), Canyars (Gavà), la cova del Coll Verdaguer (Cervelló) o les dolines de les Alzines (Begues), on han trobat abundants restes de fauna corresponent a l’època de l’última glaciació: mamuts, óssos bruns, rinoceronts, cavalls, linxs, panteres, tortugues, grans bòvids, així com també restes lítiques que demostren que els neandertals van poblar tota aquesta zona. Efectivament, la de moment nul·la presència de restes de Cromanyó al Garraf ha fet pensar als arqueòlegs que es tractava d’un enclavament exclusivament neandertal. La coexistència de les dues espècies es produeix entre els 40 mil i els 30 mil anys d’antiguitat (els últims neandertals de la península Ibèrica es van extingir fa 28.000 anys a Gibraltar), i durant aquest període van quedar arraconats en zones marginals i aïllades. Els altres jaciments peninsulars que s’han trobat al llarg de tota la costa mediterrània (València, Alcoi, Múrcia, Granada i Gibraltar) i que estan situats en zones de difícil accés, semblen confirmar aquesta hipòtesi.

Més informació

Tòpics de l'article