Al dia

Recerca

Graven en vídeo als follets i elfs de les tempestes per primer cop a Europa

“Per primer cop a Europa hem pogut detectar, mitjançant vídeo d’alta velocitat, uns fenòmens lluminosos transitoris a l’alta atmosfera: els anomenats follets o ‘sprites’ (amb forma de pastanaga o columna) i elfs o ‘elves’ (amb forma d’anell)”, destaca Joan Montanyà, coautor del treball i investigador del Departament d’Energia Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

16 de juny de 2010

Els resultats, que s’han publicat al Journal of Geophysical Research i han estat publicats també a la plataforma SINC, demostren que hi ha menys elfs a les tempestes que es formen sobre la terra que a les del mar, on suposadament les corrents elèctriques són més energètiques, sobretot a l’hivern. En algunes de les gravacions apareixen, al mateix temps, elfs i follets indicant la severitat dels rajos sobre el mar a les tempestes hivernals.

Els científics també han observat la interacció de dos follets. Contra el primer va xocar i rebotar una de les ramificacions del segon, un succés que dona pistes sobre la seva dinàmica i estructura elèctrica. Els follets acostumen a aparèixer durant uns 40 mil·lisegons a 20 o 30 km de la localització del llamp.

“Tots aquest fenòmens estan relacionats amb les tempestes, especialment les hivernals, però només apareixen en sistemes convectius de mesoescala (habitualment en grans fronts) en què es produeixen llamps de molta energia o corrents elèctriques extremes”, ha explicat Montanyà.

Com és difícil gravar-los in situ durant les tempestes, els investigadors van col·locar al terra una càmera de vídeo d’alta velocitat amb un intensificador d’imatge. Amb aquesta càmera van registrar, de forma remota (a una distància entre 400 i 1.000 km), una tempesta hivernal al Mediterrani Occidental, des de la costa espanyola a la italiana.

La física de les descarregues elèctriques

“Gràcies a les observacions no només es capturen imatges d’aquests fenòmens de curta duració sinó que, a més, es pot estudiar l’estructura i la dinàmica d’aquestes descarregues elèctriques tan peculiars”, afirma Montanyà.

“Conèixer la física que s’amaga darrera dels llamps i els esdeveniments associats ens ajudarà a protegir-nos millor”, assenyala el científic, qui destaca la importància de la recerca sobre follets i elfs per entendre millor altres fenòmens com els rajos gamma d’origen terrestre (TGF, Terrestrial Gamma-ray Flash), que també s’han desenvolupat sobre les tempestes elèctriques.

De fet, l’objectiu de la futura missió ASIM (Atmosphere-Space Interactions Monitor) de l’Agencia Espacial Europea (ESA) és monotoritzar aquests fenòmens mitjançant la col·locació d’un instrument extern a l’Estació Espacial Internacional. El llançament està previst per l’any 2013.

Conceptes

Els follets són descàrregues elèctriques amb forma de pastanaga o columna vertical que es produeixen en la mesosfera (situada a una altura entre 50 i 85km). Habitualment apareixen amb un ombreig lluminós a sobre anomenat ‘halo’.

Els elfs són anells que s’expandeixen i propaguen horitzontalment a la velocitat de la llum per la base de la ionosfera (85-700 km). Existeix un tercer grup, els jets, uns llamps blavosos que poden connectar elèctricament la cima dels núvols amb la base de la ionosfera.

Més informació

Tòpics de l'article