En els darrers anys, la biotecnologia ha experimentat una revolució sense precedents. Les tècniques que s’han anat desenvolupant fins avui, particularment en la genètica, estan obrint un enorme ventall de noves línies de recerca, d’aplicacions prometedores, al mateix temps que suscita nous reptes que cal encarar. L’investigador Pere Puigdomènech va parlar als alumnes d’un institut de la Seu d’Urgell del futur de la biotecnologia, de les seves oportunitats, satisfaccions, dificultats i d’aquests nous reptes que impliquen, no només als investigadors, sinó també a la societat en general.

A més de la d’Al Gore i el canvi climàtic, existeixen altres realitats incòmodes, com les que deriven d’alguns usos de l’enginyeria genètica. Michael J. Sandel, catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Harvard, va posar el 3 de març uns quants exemples en una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Sandel va centrar el seu discurs en explicar on, segons ell, rauen les bases morals que fonamenten el rebuig social de dissenyar fills a la carta en un futur per mitjà de tècniques d’enginyeria genètica. També va moderar un debat públic entre els assistents encès per les seves provocatives preguntes.

Els grups de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats per Ernest Giralt (Química i Farmacologia Molecular) i Miquel Pons (Biologia Estructural i Computacional) desenvoluparan projectes de recerca amb empreses biotecnològiques catalanes. Els grups treballaran amb Intelligent Pharma i Lead Molecular Design respectivament, per buscar mètodes més eficients d’obtenció de fàrmacs. Els recursos de 200.000€ i 100.000€ per projecte els atorga el Ministeri de Ciència i Tecnologia a través del programa Transmissió de Coneixement a l’Empresa (TRACE), que fomenta la interacció entre els diferents actors del sistema de ciència i tecnologia, en aquest cas laboratoris de recerca bàsica i empreses.