En paral·lel als profunds canvis que estan patint les societats contemporànies, els humans desenvolupem noves eines que poden ajudar a adaptar-nos-hi. La sanitat no és un sector que quedi exempt d’aquesta tònica. A Espanya, l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, entre d’altres moltes causes, plantegen una sèrie de reptes que cal encarar per tal d’evitar la deriva del sistema sanitari cap al col•lapse. Els principals problemes de l’actual model sanitari i algunes claus per redreçar-lo van constituir el passat 25 de maig l’objecte de debat d’una de les taules rodones d’una jornada que va tenir lloc a la capella medieval de Santa Àgueda, al Barri Gòtic de Barcelona.

Renovar-se o morir. En època de crisi aquesta màxima té més validesa que mai: renovar-se i adaptar-se a la crisi o, en el cas d’un negoci, tancar la paradeta. En el context de l’actual conjuntura econòmica, obrir-se al sector de les tecnologies mèdiques, és a dir, al procés de fabricació de dispositius, d’equipament mèdic o hospitalari de caràcter tecnològic, pot ser una bona aposta per sortir del forat. Així ho va posar de manifest un informe presentat el 13 de maig en una jornada organitzada per Biocat on també es va donar a conèixer una nova eina on line per facilitar a les empreses el seu viratge cap al món de les tecnologies mèdiques.

Fins el 15 de juny es pot veure al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) l’exposició "Premsa mèdica catalana", que es va inaugurar dimarts amb una presentació a càrrec del Dr. Josep Danon, responsable de la biblioteca històrica de la Fundació Uriach 1838. La mostra exposa i explica la història de la medicina catalana dels darrers segles a través de les seves publicacions.

Un centenar i mig de metges, un centenar de comunicacions i un 'leit motiv': controvèrsies en bioètica van convertir a Tortosa, el penúltim cap de setmana de febrer, en la capital catalana del debat clínic. Eren les XXVI Jornades Mèdiques i de la Salut de les Terres de l'Ebre, i l'equip organitzador (encapçalat per Ismael Roldán i Manel Chanovas) ha posat el llistó científic en l'osca més alta.