La base fracoitaliana Concòrdia està situada en la regió central del continent antàrtic. Aquesta és una de les zones més inhòspites i més remotes del planeta, on la pols transportada pel vent és pràcticament inexistent. Tanmateix, els científics que hi viuen han descobert a quatre metres sota la neu unes capes de pols que podrien tenir origen extraterrestre.

A. R. | 11 de maig del 2010

Els exoplanetes, o els planetes formats fora del Sistema Solar, no desentonarien si s'exhibissin al famós museu de les curiositats de Ripley. Recentment es va anunciar, a l'última reunió de la Royal Astronomical Society a Glasgow (Regne Unit), el 3 d'abril passat, el descobriment de nou nous planetes d’aquest tipus. Però hi ha un punt estrany: sis d'ells orbiten en la direcció equivocada o, millor dit, a l'inrevés d'allò que s'esperaria segons les actuals teories sobre la formació planetària.

3 de maig de 2010

Giorgio Volpe, Física

La missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) Rosetta ha obtingut les primeres imatges de l'asteroide 2867 Steins. Les imatges preses per les dues cambres de l'instrument OSIRIS mostren que l'asteroide té una forma de diamant poc comú, amb un diàmetre efectiu de 5,3 quilòmetres i un cràter de grans dimensions, a prop del pol sud de l'asteroide, de 2,1 quilòmetres de diàmetre. L'estudi s'ha publicat a la revista ‘Science’.

Redacció | 8 de gener de 2010

Hi ha expressions fetes, encunyades per algú enginyós i després repetides mil cops, que apareixen de forma reiterativa als textos que divulguen un fet científic.

16 de novembre de 2009

Mónica Salomone, Madrid

Les galàxies més joves i fèrtils de l'Univers experimenten un ràpid creixement d’estrelles com el nostre sol: fins a 50 estrelles cada any, segons científics de la Universitat de Durham. Els resultats mostren que els núvols moleculars a les primeres galàxies han provocat la creació d’estrelles a un ritme molt més ràpid al cregut fins ara.

A.R. | 11 de novembre de 2009

El primer mapa complet del Sistema Solar aportat per la sonda ‘Interstellar Boundary Explorer’ (IBEX) de la NASA ha revelat una brillant estructura en cinta, formada pels anomenats àtoms neutres energètics (ANE), que gira al voltant de la seva frontera. L’equip internacional que ha fet la troballa es mostra desconcertat, ja que l’estructura no havia estat detectada en cap de les dues anteriors missions de satèl·lits Voyager. Els resultats s'han publicat a ‘Science’.

A.R. | 4 de novembre de 2009

Un grup internacional d'investigadors de l’Observatori Austral Europeu ha descobert 32 nous exoplanetes (fora dels límits del Sistema Solar). Detectats des de l'observatori de La Silla (Xile), la troballa ajudarà a comprendre millor el Sistema Solar i l'Univers. Ho ha anunciat Michel Mayor, de l'Observatori de Ginebra (Suïssa) i integrant d'aquest equip, durant unes jornades d'astronomia organitzades a Madrid per la Fundació Ramón Areces i la Reial Acadèmia de Ciències.

A.R. | 20 d’octubre de 2009

Científics de la NASA han elaborat un mapa complet de la galàxia en què es troba el Sistema Solar, amb imatges aportades per la sonda 'Interstellar Boundary Explorer' (IBEX). El dibuix permetrà als investigadors determinar la seva posició exacta a la galàxia, i també modificarà la visió i l'estudi científic de la interacció entre la galàxia i el Sol.

A.R. | 16 d'octubre de 2009

Quan els meteorits cauen a la Terra, sovint és impossible determinar amb exactitud la seva procedència del Sistema Solar. Dels prop de 1.100 meteorits documentats els darrers 200 anys, els investigadors només han estat capaços d'identificar-ne l'origen de 12. Una nova xarxa de càmeres al desert australià, però, ha ajudat a aconseguir-ho.

A.R. | 9 d'octubre de 2009

Una nova investigació publicada aquesta setmana a 'The Astrophysical Journal Letters' explica que les estrelles riques en elements més pesats (pols i gas) són les que millor alberguen un ampli sistema solar.

A.R. | 7 d'octubre de 2009

Amb només 10 milions d'anys, el suposat planeta TWHydrae B és un 'nadó'. El més jove dels que s'han detectat fins ara. Els 'cercadors de planetes' de l'Institut Max Planck d'Astronomia de Heidelberg el van detectar unit encara al cinturó de pols còsmic que envolta la seva estrella mare, la TW Hydrae, a 180 anys llum de la terra. A més de per explorar l'univers, descobriments com el del TWHydrae B ajuden als científics a conèixer més sobre els processos de formació dels planetes.

Cristina Jiménez | 2 d'octubre de 2009