El cor i el cervell produeixen senyals magnètics ultra-febles. Investigadors de l’ICFO els han captat, en vèncer un límit abans considerat insuperable. L’estudi s’ha publicat a ‘Nature’ i tindrà moltes aplicacions, com la diagnosis per la imatge, la detecció d’ones gravitacionals i els rellotges atòmics per a la navegació

REDACCIÓ | 24 DE MARÇ DE 2011

La ciència no és una activitat aliena a conductes fraudulentes o esbiaixades. Els casos de mala conducta són pocs però, de tant en tant, n’aflora algun. Aquests solen ser descoberts gràcies a la robustesa del mètode científic i del ‘peer review”. La mateixa comunitat d’investigadors és qui denúncia i penalitza aquests actes

11 DE MARÇ DE 2011

Any rere any, tres persones baixen al soterrani de l’Oficina Internacional de Peses i Mesures, a Sèvres (França), on es custodia el quilogram patró, i comproven que continua intacte... encara que cada cop pesi menys: entre el 1946 i el 1989, el quilogram patró s’ha aprimat 0,00005 grams. I ningú sap per què

1 DE MARÇ DE 2011

Aquest important avenç científic en el camp de la biologia sintètica permetrà dissenyar, mitjançant enginyeria cel·lular, sistemes biològics que responguin de manera programada a determinats estímuls o situacions complexes. El treball, dut a terme per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat publicat a l’edició digital de la revista 'Nature'

REDACCIÓ | 9 DE DESEMBRE DE 2010

Una investigació del CSIC ha desenvolupat un nou model per explicar l'evolució de la deformació que comporta la creació dels marges submarins dels continents. El treball, publicat a 'Nature', servirà per pronosticar la presència a gran escala de recursos com el petroli

REDACCIÓ | 5 DE NOVEMBRE DE 2010

Els canvis deguts al canvi climàtic són cada vegada més evidents. Noves dades publicades recentment a Nature suggereixen que, contràriament al que estava establert fins ara, el metabolisme de flora i fauna dels tròpics pateixen més alteracions del previst. Coincidint amb aquesta publicació, científics de la Universitat de Leeds reclamen mesures d'adaptació, especialment en les grans extensions agrícoles

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 28 D'OCTUBRE DE 2010

Fa quasi 100 anys, Edwin Hubble va observar que les galàxies més distants s’allunyen de la terra més ràpid que les que es troben més a prop. Aquesta relació entre la distància i la velocitat ha estat molt citada com a evidència de l’origen únic de l’Univers i del Big Bang. Ara, investigadors del Centre de Regulació Genòmica copien la seva perspectiva per investigar la divergència entre les seqüències de proteïnes.

20 de maig de 2010

Un estudi internacional contradiu les opinions d'alguns experts, segons els quals l'increment de temperatures associat al canvi climàtic significarà un agreujament i una expansió de la malària

A. R. | 20 de maig de 2010

Una recerca publicada a la revista ‘Nature’, en què han participat els doctors Susana Campoy i Jordi Barbé, del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, ha demostrat que els bacteris utilitzen un mecanisme sorprenent per transferir, entre ells, els gens virulents que provoquen les infeccions. La recerca posa de manifest una adaptació evolutiva sense precedents i podria obrir noves vies per al tractament i prevenció de les infeccions bacterianes.

19 de maig de 2010

Ja és possible transformar un tipus de cèl·lules adultes directament en un altre, com per exemple fibroblasts en neurones. L’estratègia per fer-ho s’anomena reprogramació cel·lular directa i, de moment, només uns pocs equips científics del món hi treballen. Tot i que encara a les beceroles, aquesta recerca té clar el seu propòsit: produir cèl·lules a la carta amb finalitats terapèutiques.

Patrícia Morén | 11 de maig de 2010

Els epitelis són teixits formats per una o diverses capes de cèl·lules que recobreixen la superfície dels organismes i les seves cavitats internes com el tub digestiu. Una de les seves característiques diferencials és que les cèl·lules que els formen estan molt unides les unes amb les altres i ancorades en la seva part basal a la membrana basal, una matriu extracel·lular especialitzada. Tot i que l'ancoratge a la membrana basal és determinant per mantenir l'ordre de l'epiteli i la seva estructura, poc se sap sobre els mecanismes moleculars responsables de la formació de la membrana basal. El grup de Marco Milán, investigador ICREA de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), aporta noves dades sobre els elements que ordenen les cèl·lules epitelials dins del teixit. El treball es publica aquesta setmana a la revista 'EMBO reports' del grup 'Nature', que li dedica també un 'highlight' en el mateix número, deixant patent la seva novetat i les seves possibles aportacions en biologia i biomedicina.

15 d'abril de 2010

Ahir es van presentar a la revista 'Nature' els avenços aconseguits pel Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC, de les seves sigles en anglès), format per 12 països i que compta amb participació espanyola.

Redacció | 15 d'abril de 2010

Un planeta de la grandària de Júpiter ha estat descobert a 1.500 anys llum de la Terra. orbitant al voltant d'una estrella de la constel·lació de Serpens Cauda (la Cua de la Serp).

24 de març de 2010

Un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del Sanger Institute de Cambridge (Regne Unit), liderats per la Facultat de Medicina de Universitat de Ginebra, ha estudiat com afecten les variacions genètiques de l'ADN a l'activitat dels gens. Les troballes s’han publicat a la revista 'Nature'.

Redacció | 12 de març del 2010