Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Aviació

L'avió que vola amb el Sol

La nit del 7 al 8 de juliol, el Solar Impulse, pilotat pel aviador suís André Borschberg, va sobrevolar les muntanyes Jura a la recerca d'una fita fins aleshores inabastable. Durant 26 hores, el aeroplà va poder mantenir-se en el cel amb un combustible inèdit. Bateries elèctriques carregades amb 12.000 cèl•lules solars van fer possible un vol que forma part ja de la particular història de l'aviació.

Xavier Pujol Gebellí | 20 de juliol de 2010

Es detecta electricitat al núvol del volcà Eyjafjalla

En el primer article científic publicat sobre l'erupció del volcà Eyjafjalla, uns científics britànics indiquen que el núvol de cendra que va ocupar els cels d'Escòcia contenia una notable càrrega elèctrica.

A. R. | 27 de maig de 2010

Odissea a l'espai 2010

Tot va bé si acaba bé. Per això ja gairebé m'he oblidat que vaig estar "atrapada" a Londres des del dijous 15 d'abril, el dia en què anava a volar cap a Barcelona, fins al dijous 22. El núvol de cendres del volcà islandès Eyjafjalla va provocar el caos més gran de la història del trànsit aeri a Europa, així com el caos més absolut en les vides de nombrosos passatgers.

30 d'abril del 2010

Cristina Jiménez | Londres

"Catalunya no es pot comparar amb el Regne Unit en la tradició de recuperar aeronaus"

Cristòfol Jordà, aviador

L'11 febrer del 1910, el cel de Catalunya va deixar de ser patrimoni de dípters, aus i quiròpters. Nous éssers d’aparença dinosàurica i d'eixordador reclam, les aeronaus, es van fer senyores de l'aire per esdevenir avui part essencial de la nostra cultura. Quan se celebra el centenari del primer vol a motor a l’Estat espanyol, Cristòfol Jordà, president de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, reivindica la part noble, sensible i també fràgil d'aquests monstres alats.

Jordi Montaner | 30 d'abril de 2010

La broma de l'Eyjafjalla

Amb 1.666 metres d'alçada, 700.000 anys d'edat i una glacera a sobre, el volcà Eyjafjalla va aconseguir paralitzar Europa entre el 14 i el 22 d'abril. La seva erupció no va ser espectacular, però la conjunció de lava, aigua i corrents d'aire va originar un núvol que es va estendre pel continent. Segons el comissari europeu de Transport, el núvol va ocasionar entre 1.500 i 2.500 milions d'euros en pèrdues a la indústria aèria, un sector fins ara reticent a comprovar la resistència de les seves naus davant concentracions de partícules suspeses en alçada.

Ànnia Monreal | 29 d'abril de 2010

 
Global Global Global Global
RSS