Científics del Vall d’Hebron han identificat un grup de 20 gens implicats en l’aparició del càncer d’endometri, cosa que ha permès crear una nova prova pel seu diagnòstic que no requereix de biòpsia i que es pot realitzar en el mateix ambulatori. La troballa obre la porta al desenvolupament d’un kit de diagnosi

REDACCIÓ | 29 DE MARÇ DE 2011

Quan ens ajuntem amb algú o ens integrem en un grup és perquè hi ha algun tipus d'afinitat. I, pel que sembla, podria estar determinada per l'acció dels gens, segons suggereix un estudi publicat a la revista 'PNAS' per científics de la Universitat de Califòrnia a San Diego

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 21 DE GENER DE 2011

El gen ZRF1 té un paper clau en l’activació de gens relacionats amb el destí cel•lular de les cèl•lules mare, segons un el treball publicat a la revista 'Nature', liderat per un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica

REDACCIÓ | 23 DE DESEMBRE DE 2010

Un equip coordinat per Carles Lalueza-Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), ha estudiat la sang d'una carbassa que suposadament es va conservar com a record de l'execució a la guillotina del rei francès Lluís XVI el 1793.

REDACCIÓ | 25 D'OCTUBRE DEL 2010

El proper dijous 1 de juliol, a les 19,30, a la sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6), Matiana González Silva (CEHIC) farà la conferència ‘Els gens, a la portada’, dins del cicle de conferències ‘Adéu als gens omnipotents’. La ponent descriurà la trajectòria de la genètica a l’imaginari projectat pels mitjans, des del punt de vista d’una periodista i historiadora de la ciència.

30 de juny de 2010

El grup SmS (Science meets Society) i el CRG presenten un nou Cafè Científic per avui dimarts 29 de juny, a les 19.00 h, al Centre Sant Pere Apòstol (c/ Sant Pere més Alt, 25, BCN). La conferència, que porta per títol ‘Conèixer l’ADN per millorar la salut: una promesa o una fal·làcia?’, anirà a càrrec de Xavier Estivill, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), i d’Eduard Serra, de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC).

29 de juny de 2010

La neurobiòloga i investigadora del Centre de Regulació Genòmica, Mara Dierssen, ha estat guardonada amb el Premi Internacional Sisley-Jerome Lejeune que atorga cada any la fundació del mateix nom. La cerimònia de lliurament del premi va tenir lloc el 21 de juny al Museu d'Història de la Medicina de París.

23 de juny de 2010

Demà dimarts 15 de juny a les 19.30 h, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, Manel Esteller (IDIBELL) farà la xerrada ‘Bessons, ratolins de colors i mares daneses, i si Lamarck tingués una mica de raó?’, dins del cicle de ciències de l’Ateneu Barcelonès anomenat ‘Adéu als gens omnipotents’.

14 de juny de 2010

Després de 10 anys amb Miguel Beato al capdavant del Centre de Regulació Genòmica, el centre comença un procés de selecció per trobar el candidat ideal que haurà de prendre el relleu de l’actual director. Ja des de l’inici del projecte, i com la majoria dels investigadors del CRG, Miguel Beato sabia que el seu càrrec tenia durada limitada. Aquesta va ser una de les principals condicions que el Dr. Beato va pactar en el moment de la seva incorporació.

11 de juny de 2010

Un nou estudi sobre l'autisme revela que algunes variants genètiques estan fortament lligades al desenvolupament de la malaltia i podrien fer-se servir per caracteritzar-la ràpidament.

Redacció | 10 de juny de 2010

Són els gens més petits i els que desperten l'interès més gran. Els microARN, un tipus d'àcid ribonucleic format per només 22 nucleòtids de mitjana, s'han convertit en l'últim gran protagonista de la biologia molecular i l'objecte d'una forta competència científica per conèixer-lo millor. Un nou salt endavant en aquest sentit l’acaba de donar l'equip de la Universitat de Yale que dirigeix el jove investigador espanyol Antonio Giráldez, de 35 anys, que ha trobat una nova regla per desxifrar el funcionament d'aquestes minúscules molècules.

José Ángel Martos | 7 de juny de 2010

Les integrines, unes molècules que faciliten l’adhesió i la senyalització cel•lulars, no són exclusives del món animal i van sorgir en un context unicel•lular molt abans del que es pensava, segons apunten les principals conclusions d’un article científic publicat en portada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). El treball de recerca està dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb seu al Parc Científic Barcelona, i hi participen equips científics de la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Montreal (Canadà), i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units).

8 de juny de 2010

Les mutacions en el gen ‘MFN2’ són la causa més freqüent de la variant axonal de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth entre la població espanyola. Així es desprèn d’un estudi coordinat pel grup de Malalties Neurològiques i Neurogenètica de l’Institut d’Investigació Biomédica de Bellvitge (IDIBELL), publicat a la revista ‘Journal of Medical Genetics’. Els resultats de la investigació permetran millorar el diagnòstic de la malaltia, així com el consell genètic i el diagnòstic prenatal.

8 de juny de 2010

L’Agrupació Astronòmica d’Osona proposa, per aquest dimarts 8 de juny, la conferència ‘Evolució molecular en humans’, pronunciada per Josep M. Serrat, de la Universitat de Vic.

7 de juny de 2010

Un treball dut a terme íntegrament pel grup de recerca en Genòmica Evolutiva, dins dels grup de Genòmica Computacional del GRIB (UPF-IMIM), dirigit per Mar Albà, cap del grup i investigadora ICREA, que s'acaba de publicar en línia a la revista ‘Genome Research’, ha comparat el genoma humà amb el genoma d'altres especies de vertebrats per esbrinar quins dels motius repetitius que es troben a les proteïnes humanes són importants pel bon funcionament de l'organisme, i quins podrien correspondre a la fracció del genoma anomenada ‘basura’ (sense funció).

4 de juny de 2010