Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) demostren que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.

REDACCIÓ | 27 D'AGOST DEL 2010

Una recerca liderada per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descrit un dels mecanismes pel qual les poblacions de bacteris patògens controlen la seva dispersió per la superfície dels òrgans que infecten, aturant-la davant la presència d’un antibiòtic i reprenent-la quan aquest disminueix. El procés té com a protagonista la proteïna RecA, que augmenta significativament la seva concentració quan es posa en marxa el mecanisme de reparació del material genètic dels bacteris, desencadenat pels antibiòtics. La recerca ha estat publicada a ‘Infection and Immunity’.

23 de juny de 2010

Dins el marc del Setè Programa Marc de la Comunitat Europea, l’IDIBAPS participa en el projecte SATURN, un consorci integrat per experts de l’àmbit microbiològic, clínic, epidemiològic i farmacològic procedents d’11 països diferents que inclouen Espanya, Suïssa, Itàlia, Israel, Països Baixos, Bèlgica, Polònia, França, Alemanya, Sèrbia i Romania. L’únic ‘partner’ espanyol del projecte el constitueix l’IDIBAPS i està coordinat pel Dr. Jordi Vila, responsable de l’equip IDIBAPS Recerca i desenvolupament en microbiologia i parasitologia clínica molecular i cap de secció de Bacteriologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

3 de juny de 2010

El tractament contra la tuberculosi desenvolupat per Archivel Farma -companyia biotecnològica dedicada al desenvolupament de fàrmacs immunomoduladors d'origen biològic per combatre la tuberculosi i altres malalties- comença la fase II clínica a Sud-àfrica. Es tracta d'una innovadora teràpia combinada, basada en l'administració de la vacuna RUTI -la primera vacuna terapèutica contra la tuberculosi- després d'una pauta curta d'antibiòtic (isoniacid).

28 de maig de 2010

Archivel Farma presenta avui a la convenció BIO de Chicago el seu nou tractament per a la tuberculosi latent, que inicia la fase clínica II a Sud-àfrica. Es tracta d'una combinació de la seva vacuna RUTI amb un antibiòtic, de manera que es pot arribar a reduir el temps de tractament de nou mesos a un mes. Això implica menys efectes secundaris i menys costos sanitaris perquè s'evita la reinfecció durant el procés d'eradicació del bacteri.

5 de maig de 2010

Un equip d’investigadors de la Unitat de Tuberculosi Experimental (UTE) de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) ha descobert, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA, el motiu pel qual, més enllà dels tractaments antibiòtics, només el 10% de les persones infectades de tuberculosi desenvolupen la malaltia. La troballa, que es publica en un article científic al número d’abril de la prestigiosa revista 'PLOS One', demostra per primera vegada la importància del teixit pulmonar en el control de la infecció. Això ha estat possible perquè els experts han traslladat als porcs les investigacions que habitualment feien en ratolins. Els porcs tenen un teixit pulmonar força diferent al dels ratolins però molt similar al dels humans, en què l’òrgan s’estructura amb septes de col•lagen. Els investigadors han revelat que aquests septes tenen la capacitat d’envoltar i aïllar les lesions que causen els bacteris de la tuberculosi dins dels pulmons, cosa que evita que els bacteris mateixos vagin reinfectant-los i augmentant la probabilitat de desenvolupar la malaltia.

21 d'abril de 2010

Un estudi publicat a la revista 'PLoS ONE' estableix una relació entre la resistència als antibiòtics tipus flouroquinolona i la disminució de la capacitat invasora del bacteri 'Salmonella typhimurium'.

A.R. | 18 de març de 2010

Investigadors espanyols han constatat en un treball publicat a 'PLoS Pathogens' que el consum altern de dos antibiòtics beta-lactàmics (penicil·lines o cefalosporines) accelera la resistència dels bacteris a aquests fàrmacs. A més, aquest efecte s’agreuja en la població hospitalitzada, ja que els dos antibiòtics estudiats estan reservats per a patologies severes. El treball podria explicar el perquè de 20 anys de resistència als antibiòtics en l’àmbit mundial. Així mateix, aprofundeix en la necessitat d’un estricte control del consum d’antibiòtics en la població, així com també en la importància de consensuar polítiques antibiòtiques internacionals.

Redacció | 23 de febrer de 2010

Investigadors de la Universitat de Tel Aviv (TAU) ha desenvolupat un apòsit dissoluble per a les ferides, farcit d'antibiòtics per combatre infeccions. Amb aquest es podrien reduir les morts a causa d'infeccions relacionades. Tot i els avenços en tractaments i els esforços sanitaris, prop del 70% de les persones amb infeccions moren avui en dia. La recerca ha estat publicada a la revista ‘Journal of Biomedical Materials Research’.

A.R. | 18 de novembre de 2009

Fer costat als científics que comencen la seva carrera. Això és el que ha fet la premi Nobel de Química 2009, Ada Yonath, recentment a Barcelona. La científica també ha apuntat les seves línies de recerca actuals al voltant del ribosoma, orgànul cel·lular implicat a les resistències als antibiòtics, que l’han situat a la cúspide de la ciència.

Patricia Morén | 9 de novembre de 2009

L'ús d'antibiòtics ha suposat un indiscutible avantatge en la lluita contra microorganismes responsables d'infeccions.

6 de novembre de 2009

José Juan Rodríguez Jerez, Seguretat Alimentària

Els grups de recerca de la Universitat de Girona (UdG) CIDSAV i LIPPSO s’han unit per constituir l’spin-off Anti Microbial Peptide Biotechnologies (AMPbiotech), una empresa de base tecnològica que té com a principal objectiu el desenvolupament de nous pèptids antimicrobians d’interès per als sectors fitosanitari, farmacèutic, veterinari i alimentari, així com altres tecnologies relacionades.

Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha aconseguit obtenir les primeres imatges del sistema que utilitzen els bacteris per rebre informació de l'exterior, durant la transmissió de senyals. Aquestes fotografies, a escala atòmica, han proporcionat als autors un major coneixement sobre el dit sistema, gairebé exclusiu d'aquests microorganismes. Aquest els permet preparar-se per provocar una infecció o generar resistència als fàrmacs. El treball, publicat a ‘Cell’, podria ser la base per al desenvolupament de nous antibiòtics contra malalties bacterianes.

A.R. | 5 d'octubre de 2009

L'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona lidera el projecte de recerca europeu AntiPathoGN per investigar noves dianes terapèutiques contra bacteris patògens multiresistents als antibiòtics. Per dur-lo a terme, s'ha creat un consorci en què participen sis institucions i empreses espanyoles, tres alemanyes, una francesa i una búlgara. El projecte ha estat subvencionat per la Unió Europa amb 6 milions d'euros.

A.R. | 9 de juny de 2009