La relació entre les cèl·lules mare tumorals i el desenvolupament o recaiguda d'un càncer de colon es confirma en un estudi d'investigadors de l'IRB Barcelona, publicat on line a 'Cell Stem Cell'. Arran d'aquest treball, es proposa fer estudis genètics de l'epiteli de l'intestí per predir quins pacients tenen més risc de recaiguda

REDACCIÓ | 18 DE MARÇ DE 2011

Investigadors del Centre de Regulació Genòmica, en col•laboració amb el Cold Spring Harbor Laboratory (EUA), han identificat un nou oncogen, el p63, responsable d’un tipus de càncer de pell i que promou la supervivència de les cèl•lules mare. La troballa s’ha donat a conèixer coincidint amb el Dia Mundial del Càncer

REDACCIÓ | 4 DE FEBRER DE 2011

Els cultius de cèl·lules mare són una de les portes obertes a la medicina personalitzada que ha protagonitzat molts titulars però que encara té un llarg camí per endavant. Per tal d’apropar la recerca a la pràctica clínica, la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) ha decidit unir esforços amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Hospital Clínic i l’Institut d’investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i crear el programa de Teràpia Cel·lular (TCUB), un projecte on ciència bàsica i aplicada treballen frec a frec

ÀNNIA MONREAL | 29 DE NOVEMBRE DE 2010

Els progressos en la recerca amb cèl·lules mare humanes i la seva aplicació en l'anomenada medicina regenerativa estan avançant més lentament del previst, encara que hi hagi hagut avenços significatius, assenyala un nou informe sobre la qüestió de la Fundació Europea per a la Ciència. L'informe recomana, entre d’altres coses, que continuï el suport públic a aquestes investigacions i que s'aclareixi el panorama legal respecte de les patents.

Malén Ruiz de Elvira | 6 de julio de 2010

Els científics no es rendeixen davant dels pobres resultats que han obtingut en l’intent de regenerar el cor humà infartat. La recerca amb cèl•lules mare es revitalitza amb noves idees i estratègies, com ara l'ús materials biocompatibles i les sinergies entre investigadors de diferents disciplines. Seran aquests els secrets de l’èxit?

Patricia Morén | 16 de juny de 2010

Científics suecs han reduït la incidència de tumors després del trasplantament de cèl·lules mare a ratolins afectats de malaltia de Parkinson.

A. R. | 8 de juny de 2010

Un dels problemes que presenta el cultiu de les cèl·lules mare és que requereix l'addició de proteïnes animals, que les contaminen i impossibiliten el seu ús en humans. Un equip de científics suecs i nord-americans ha ideat un nou sistema de cultiu que supera aquest inconvenient.

Redacció | 1 de juny de 2010

Un grup d'investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de l'Institut Jacques Monod del CNRS (França) han revelat nous aspectes que explicarien com es regula la formació de la xarxa de microtúbuls a l'interior de les cèl·lules embrionàries. El treball s'acaba de publicar en l'últim número de la revista ‘Developmental Cell’, del grup Cell.

1 de juny de 2010

Científics de la Universitat de Granada han aconseguit per primera vegada transformar cèl·lules mare d'origen adipós en cardiomiòcits, les cèl·lules musculars del cor. Això permetria millorar les teràpies regeneratives que s'apliquen cors danyats per alguna lesió.

Redacció | 20 de maig de 2010

Les cèl·lules tumorals són cèl·lules immortals que un dia van ser mortals. Què va fer que comencessin a multiplicar-se sense fi? Un grup de recerca català, juntament amb altres grups col·laboradors, tracta de respondre a aquesta pregunta mitjançant l’estudi dels camins que les cèl·lules segueixen per esdevenir immortals. Ha aconseguit ja importants troballes que podrien ajudar al disseny de teràpies antitumorals.

Patrícia Morén | 19 de maig de 2010

Després de deu anys d'investigacions, un equip de científics de la Stanford University School of Medicine (Estats Units) ha anunciat la transformació amb èxit de cèl·lules mare embrionàries en cèl·lules sensorials de l'oïda, les anomenades 'cèl·lules piloses'.

A. R. | 14 de maig del 2010

Ja és possible transformar un tipus de cèl·lules adultes directament en un altre, com per exemple fibroblasts en neurones. L’estratègia per fer-ho s’anomena reprogramació cel·lular directa i, de moment, només uns pocs equips científics del món hi treballen. Tot i que encara a les beceroles, aquesta recerca té clar el seu propòsit: produir cèl·lules a la carta amb finalitats terapèutiques.

Patrícia Morén | 11 de maig de 2010

Maria Pia Cosma, procedent de l'Institut Telethon de Genètica i Medicina (TIGEM) de Nàpols, s'incorpora al Centre de Regulació Genòmica com a cap de grup sènior. La investigadora és una de les poques dones amb una posició sènior en l'entorn biomèdic a Espanya i compta amb una prestigiosa ajuda de l'European Research Council (ERC). Amb ella, el CRG passa a ser un dels centres de recerca amb més ajudes de l'ERC per a ciències de la vida, a Espanya.

4 de maig de 2010

Les cèl·lules mare embrionàries en cultiu durant massa temps poden acabar presentant anormalitats genètiques similars a les de les cèl·lules canceroses.

A. R. | 30 d'abril de 2010

Una recerca del Weill Cornell Medical College de Nova York (Estats Units) ha descobert que una fallada en un gen relacionat amb el teixit vascular és responsable que els ratolins adquireixin un comportament obsessiu-compulsiu.

A. R. | 28 d'abril de 2010