Els progressos en la recerca amb cèl·lules mare humanes i la seva aplicació en l'anomenada medicina regenerativa estan avançant més lentament del previst, encara que hi hagi hagut avenços significatius, assenyala un nou informe sobre la qüestió de la Fundació Europea per a la Ciència. L'informe recomana, entre d’altres coses, que continuï el suport públic a aquestes investigacions i que s'aclareixi el panorama legal respecte de les patents.

Malén Ruiz de Elvira | 6 de julio de 2010

Ja és possible transformar un tipus de cèl·lules adultes directament en un altre, com per exemple fibroblasts en neurones. L’estratègia per fer-ho s’anomena reprogramació cel·lular directa i, de moment, només uns pocs equips científics del món hi treballen. Tot i que encara a les beceroles, aquesta recerca té clar el seu propòsit: produir cèl·lules a la carta amb finalitats terapèutiques.

Patrícia Morén | 11 de maig de 2010

Maria Pia Cosma, procedent de l'Institut Telethon de Genètica i Medicina (TIGEM) de Nàpols, s'incorpora al Centre de Regulació Genòmica com a cap de grup sènior. La investigadora és una de les poques dones amb una posició sènior en l'entorn biomèdic a Espanya i compta amb una prestigiosa ajuda de l'European Research Council (ERC). Amb ella, el CRG passa a ser un dels centres de recerca amb més ajudes de l'ERC per a ciències de la vida, a Espanya.

4 de maig de 2010

Xina s'ha situat a l'avantguarda de l'experimentació mèdica amb cèl·lules mare. Una clínica a la ciutat de Qingdao assegura que pot tornar la vista als cecs

15 de març del 2010

Zigor Aldama | Xangai

Investigadors del Babraham Institute (Regne Unit) han aportat una nova visió de com les cèl·lules es reprogramen i una millor comprensió de com el medi ambient o els factors nutricionals poden interactuar amb els nostres gens i afectar a la salut. Les troballes, publicades en línia a la revista 'Nature', identifiquen una proteïna anomenada AID, important per completar la reprogramació cel·lular en els mamífers.

A.R. | 28 de gener de 2010

Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona (Espanya) han descrit un sistema de reprogramació amb què aconsegueixen convertir limfòcits B en macròfags en dos o tres dies, amb una eficiència del 100%. El treball, que es publica a la prestigiosa revista ‘Cell Stem Cell’, compta també amb la portada de la revista i presenta els resultats del grup de recerca liderat per Thomas Graf.

Redacció | 6 de novembre de 2009

Stephen Minger és director del Laboratori de biologia de cèl·lules mare del Wolfson Centre for Age-Related Diseases del King's College de Londres. Ha estat pioner en investigació amb cèl·lules mare embrionàries al Regne Unit. El 2001 va obtenir una de les dues primeres llicències per a la derivació d’aquestes, concedida per l'Autoritat de Fertilització Humana i Embriologia britànica (HFEA). L'any següent, el seu grup va generar la primera línia de cèl·lules mare embrionàries al Regne Unit. També va ser un dels primers a dipositar-ne al banc britànic de cèl·lules mare, el primer d'aquest tipus al món.

Cristina Jiménez | 25 de setembre de 2009

Primer punt d'enfocament nítid al borrós món de la investigació amb cèl·lules mare per tractar malalties genètiques. Tres grups espanyols han trobat un fil per estirar, un punt de partida ferm sobre el qual procedir perquè tractament genètic i solució siguin un binomi tangible. A principis d'any van enviar el seu descobriment a la revista 'Nature', que va publicar l'article la setmana passada.

Ànnia Monreal | 11 de juny de 2009

A.R. | 3 DE JUNY DE 2009