Investigadors de l’IRB Barcelona han completat, per primera vegada, la seqüenciació de l’estructura tridimensional d’una proteïna transportadora, una variant de l’Adic (mutant N101A), clau pel funcionament cel·lular. Aquest coneixement pot ajudar a afrontar diverses malalties

REDACCIÓ | 24 DE FEBRER DE 2011

El gen ZRF1 té un paper clau en l’activació de gens relacionats amb el destí cel•lular de les cèl•lules mare, segons un el treball publicat a la revista 'Nature', liderat per un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica

REDACCIÓ | 23 DE DESEMBRE DE 2010

Un estudi realitzat pel grup d'investigació Expressió Gènica i Càncer de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) de Barcelona identifica marcadors que assenyalen, d'entre les cèl·lules d'un tumor, quines són les responsables del seu inici i recurrència. Posseir aquesta informació és útil per determinar quins tractaments eliminen o no aquestes cèl·lules

REDACCIÓ | 14 DE DESEMBRE DE 2010

Totes les cèl·lules eucariotes tenen un sistema per destruir les proteïnes defectuoses o aquelles que, després de ser usades, ja no són necessàries, però encara se sap molt poc de com funciona. Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat el mecanisme pel qual es regula: dos enzims, anomenats Rsp5 i Ubp2, activen o desactiven l'activitat del proteasoma, el complex multiproteic encarregat de destruir les proteïnes. La investigació, portada de l'últim número de ‘Molecular Cell’, permetrà entendre millor com es regula l'equilibri cel·lular i la gènesi d'alguns tipus de càncer i de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.

15 de juny de 2010

Barcelona tindrà el 2012 un dels supercomputadors més potents d’Europa, dins les infraestructures del projecte europeu PRACE (‘The Partnership for Advanced Computing in Europe’), que dimecres es va constituir oficialment a la capital catalana, tot i que la seu de l'associació és a Brussel·les.

14 de juny de 2010

A partir d’ara, i gràcies al segell de qualitat GMP que ha estat atorgat recentment a la Transplant Service Foundation (TSF) -el banc de teixits de l’Hospital Clínic de Barcelona-, Catalunya comptarà amb la certificació necessària per al desenvolupament i l’obtenció de medicaments englobats dins les teràpies avançades, i podrà posar en marxa assaigs clínics per avaluar l’eficàcia i seguretat de tractaments mòbils d’última generació.

9 de juny de 2010

Les integrines, unes molècules que faciliten l’adhesió i la senyalització cel•lulars, no són exclusives del món animal i van sorgir en un context unicel•lular molt abans del que es pensava, segons apunten les principals conclusions d’un article científic publicat en portada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). El treball de recerca està dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb seu al Parc Científic Barcelona, i hi participen equips científics de la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Montreal (Canadà), i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units).

8 de juny de 2010

Els canvis que es produeixen a l’epigenoma durant els processos de diferenciació cel·lular són molt poc coneguts. Totes les cèl·lules del nostre organisme tenen la mateixa càrrega genètica, però expressen uns gens i no d’altres depenent de com estigui compactat el seu ADN.

3 de juny de 2010

Un grup d'investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de l'Institut Jacques Monod del CNRS (França) han revelat nous aspectes que explicarien com es regula la formació de la xarxa de microtúbuls a l'interior de les cèl·lules embrionàries. El treball s'acaba de publicar en l'últim número de la revista ‘Developmental Cell’, del grup Cell.

1 de juny de 2010

Una recerca col·laborativa espanyola ha aconseguit fabricar i introduir xips de silici dins de cèl·lules vives. Amb aquesta fita s’obre la porta a un nou camp de recerca, el dels xips diminuts, amb el qual es faran servir xips micromètrics que poden tenir parts nanomètriques. S'espera que aquesta disciplina creixi en paral·lel a d’altres branques de la nanociència.

Patricia Morén | 26 de maig de 2010

Un estudi publicat al ‘Journal of Neuroscience’ per Dora Sapède i Cristina Pujades, investigadores del grup de recerca en Biologia del Desenvolupament del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, ha identificat el senyal que orienta el desenvolupament funcional de l'orella interna cap a una funció auditiva en els vertebrats, l'anomenat ‘Hedgehog’. S'ha vist que aquest senyal ha estat fortament conservat al llarg de l'evolució de l'orella interna de tots els vertebrats.

25 de maig de 2010

Un estudi coordinat pel grup de Regulació de la Mort Cel·lular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha descobert que la falta de glucosa provoca l’autodestrucció de cèl·lules tumorals resistents a la quimioteràpia. La investigació ha estat publicada en l’edició digital de la revista ‘Cell Death and Differentiation’. L’estudi obre la porta a noves estratègies terapèutiques contra el càncer.

18 de maig de 2010

Amb l'ajut d'un microscopi de difracció de raigs X s'han aconseguit imatges de cèl·lules completes de llevat amb una resolució de 10 nanòmetres, la major resolució mai aconseguida amb aquest mètode sobre mostres biològiques.

17 de maig de 2010

Giorgio Volpe, Física

Ja és possible transformar un tipus de cèl·lules adultes directament en un altre, com per exemple fibroblasts en neurones. L’estratègia per fer-ho s’anomena reprogramació cel·lular directa i, de moment, només uns pocs equips científics del món hi treballen. Tot i que encara a les beceroles, aquesta recerca té clar el seu propòsit: produir cèl·lules a la carta amb finalitats terapèutiques.

Patrícia Morén | 11 de maig de 2010

Maria Pia Cosma, procedent de l'Institut Telethon de Genètica i Medicina (TIGEM) de Nàpols, s'incorpora al Centre de Regulació Genòmica com a cap de grup sènior. La investigadora és una de les poques dones amb una posició sènior en l'entorn biomèdic a Espanya i compta amb una prestigiosa ajuda de l'European Research Council (ERC). Amb ella, el CRG passa a ser un dels centres de recerca amb més ajudes de l'ERC per a ciències de la vida, a Espanya.

4 de maig de 2010