L’Unesco ha declarat el 2011 any internacional de la química i dels boscos. Però aquests no són els únics camps als que s’ha dedicat el 2011. A nivell estatal es celebra també l’any internacional de la recerca en Alzheimer. I, fora de l’àmbit científic, és també l’any internacional del jovent i de les persones d’origen africà

REDACCIÓ | 7 DE GENER DE 2011

Científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i del Barcelona Supercomputing Center han identificat 200 noves interaccions entre proteïnes que podrien estar relacionades amb l’Alzheimer. Les noves dades moleculars i funcionals descobertes ajudaran al desenvolupament de noves teràpies

REDACCIÓ | 17 DE DESEMBRE DE 2010

El menjar ens aporta vitamines, proteïnes, hidrats de carboni... però també metalls pesats, dioxines i pesticides. Creixen les evidències que alguns d‘aquests compostos poden tenir un paper en la generació de malalties neurològiques “modernes”, com ara el Parkinson o l’Alzheimer.

PATRICIA MORÉN | 20 D’OCTUBRE DEL 2010

Totes les cèl·lules eucariotes tenen un sistema per destruir les proteïnes defectuoses o aquelles que, després de ser usades, ja no són necessàries, però encara se sap molt poc de com funciona. Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat el mecanisme pel qual es regula: dos enzims, anomenats Rsp5 i Ubp2, activen o desactiven l'activitat del proteasoma, el complex multiproteic encarregat de destruir les proteïnes. La investigació, portada de l'últim número de ‘Molecular Cell’, permetrà entendre millor com es regula l'equilibri cel·lular i la gènesi d'alguns tipus de càncer i de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.

15 de juny de 2010

Al voltant d’uns 220 investigadors han posat en comú els resultats de les seves investigacions en el tercer Simposi de Bioenginyeria i Nanomedicina que ha tingut lloc l’1 i 2 de juny a Barcelona. Durant les dues intenses jornades, científics d’avantguarda internacionals han compartit coneixements amb joves investigadors catalans, els quals han trobat en aquest esdeveniment l’oportunitat d’establir relacions professionals i de promoure el seu treball.

Octavi Planells, Clara Cardona | 3 de juny de 2010

La Fundació Pasqual Maragall per a la recerca sobre l’Alzheimer i la Fundació d’afectats de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica han firmat un conveni de col·laboració per treballar de forma conjunta en alguns àmbits de recerca comuns. Totes dues fundacions tenen com objectiu treballar en el foment i la promoció de la recerca científica en el camp de les seves respectives malalties, fet que els ha motivat a col·laborar de forma continuada.

26 de maig de 2010

Durant més de 100 anys s'ha cregut que la malaltia d'Alzheimer tenia el seu origen en la formació de plaques de la proteïna beta-amieloide al cervell. No obstant això, un equip de científics nord-americans ha descobert que l'origen principal de la malaltia són uns grumolls flotants de la proteïna.

A. R. | 28 d'abril de 2010

Per dissenyar un fàrmac contra una malaltia, els científics necessiten models tridimensionals de les proteïnes sobre les quals cal actuar. Tanmateix, prop d'un terç de les proteïnes del nostre organisme encara no s’han "fotografiat" ja que, per la seva flexibilitat, estan en constant moviment i varien sovint de forma. Aquesta falta d’informació suposa una limitació a l'hora de dissenyar fàrmacs contra l’Alzheimer o alguns càncers de pròstata.

Redacció | 8 d'abril de 2010

Les cèl·lules immunitàries del cervell podrien ser les responsables de la pèrdua de neurones característica de la malaltia de Alzheimer, segons una investigació finançada per la Unió Europea.

24 de març de 2010

Un treball finançat per la Unió Europea ha identificat més de 4.000 gens que es troben involucrats en l'endocitosi, el procés que les cèl·lules utilitzen per agafar substàncies de l'ambient extern. Els resultats, publicats a la revista 'Nature', podrien conduir al desenvolupament de tractaments per a un ampli conjunt de malalties.

A.R. | 12 de març de 2010

Un equip dirigit per l’Hospital General de Massachusetts ha escrit que la proteïna beta-amiloide (A-beta) és un pèptid antimicrobià. Aquestes petites proteïnes formen part del sistema immunitari innat, que ofereix una àmplia defensa contra una gran quantitat d’agents patògens. L’estudi s’ha publicat a 'PLoS One'.

A.R. | 3 de març 2010

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat d'Estocolm (Suècia), han simulat en un ordinador el mal funcionament estructural de la proteïna ApoE4 quan entra en contacte amb la molècula beta-amiloide, la principal causa de la malaltia d'Alzheimer. La recerca, publicada a 'PLoS Computational Biology', dóna suport l'evidència experimental que vincula ApoE4 amb aquesta patologia, i obre noves possibilitats d'exploració en la comprensió i la lluita contra la malaltia.

A.R. | 18 de febrer de 2010

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre d'Investigacions Biomèdiques de La Rioja han confirmat en ratolins que els malalts d'Alzheimer podrien tenir una major predisposició a patir càncers cerebrals primaris, és a dir, que no es produeixen a partir de metàstasis. Aquesta dada, desconeguda en la pràctica clínica, permetrà avançar en el coneixement dels mecanismes cel•lulars i moleculars implicats en el desenvolupament d'aquests tumors. La recerca s'ha publicat a la revista 'Oncogène'.

Redacció | 11 de febrer de 2010

La revista BMC Bioinformatics ha publicat un article sobre un nou programari, amb el nom de BIANA, desenvolupat pel Laboratori de Bioinformática Estructural, equip que dirigiex Baldomero Oliva, dins del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de la UPF-IMIM. La nova eina, pensada per donar servei a la recerca, ofereix la novetat d'integrar les abundants dades biològiques disponibles fins ara, així com les seves relacions, en una sola prestació. BIANA identifica noves estratègies per combatre malalties com l'Alzheimer o la diabetes.

4 de febrer de 2010

Un consorci de científics britànics i noruecs ha identificat, per primera vegada, una xarxa de cèl·lules al cervell humà que aporta coordenades cartogràfiques als nostres moviments. Aquestes actuen com una mena de navegador satèl·lit cerebral, de manera que faciliten l'orientació. L'existència d'aquest tipus de cèl·lules se sospitava des de l’any 2005. Els resultats s'han publicat a la revista 'Nature'.

Cristina Jiménez | 1 de febrer de 2010