L'anomenat epigenoma és un dels 'oma' més suggestius i mèdicament més prometedors de les biociències. L'epigenètica, entesa com la connexió entre els gens i l'ambient, permetrà entendre, entre altres coses, com influeix l'estil de vida en l'expressió dels gens i perquè la genètica no és la destinació

GONZALO CASINO | 31 DE GENER DE 2011

L'Institut de Biologia Evolutiva ha seqüenciat l'ADN de restes fòssils del jaciment d'El Sidrón (Astúries) per estudiar com era una família neandertal. Se sap que eren les dones les que abandonaven el grup quan tenien edat de reproduir-se i que es feien intercanvis de parelles per evitar l’endogamia

REDACCIÓ | 21 DE DESMBRE DE 2010

Des que es va seqüenciar el genoma humà s'han identificat mil regions d'ADN associades amb diferents malalties i trets físics. Però per estudiar millor aquestes associacions cal disposar d'un mapa detallat de les principals variants del nostre genoma. La fase pilot d'un projecte internacional ha revelat ara vuit milions de variants desconegudes

GONZALO CASINO | 17 DE NOVEMBRE DE 2010

Un equip coordinat per Carles Lalueza-Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), ha estudiat la sang d'una carbassa que suposadament es va conservar com a record de l'execució a la guillotina del rei francès Lluís XVI el 1793.

REDACCIÓ | 25 D'OCTUBRE DEL 2010

En un subgrup de tumors del còlon, estómac i úter les cèl•lules canceroses segresten un grup de molècules antitumorals dintre dels seus nuclis impedint que madurin i realitzin la seva funció en la cèl•lula, segons ha descobert un equip científic internacional dirigit per Manel Esteller, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell).

REDACCIÓ | 20 D'OCTUBRE DEL 2010

Per molt que un individu vagi al gimnàs, els seus fills no naixeran musculats. No obstant això, alguna cosa dels costums individuals sí que es transmet a la descendència. Així ho assegura l'epigenètica. Aquesta disciplina està revelant que el destí de les persones no està escrit en el seu ADN, sinó que depèn de manera crucial de l'entorn i l'estil de vida. És més, aquestes influències poden fins i tot transmetre a la descendència, cosa que requereix una posada al dia de la pròpia teoria de l'evolució de Darwin.

MICHELE CANTAZARO | 27 DE SETEMBRE DEL 2010

Les empreses de genètica ofereixen tests per internet per conèixer i entendre el propi ADN. A la pràctica això es tradueix en estimacions del risc de patir una sèrie de malalties, un assumpte incert i espinós que entra de ple en l'àmbit mèdic i que exigeix regulació sanitària. Les agències reguladores, amb la Food and Drug Administration (FDA) nord-americà al capdavant, han començat a prendre mesures.

GONZALO CASINO | 16 DE SETEMBRE DEL 2010

Reconstruir la història natural d'un organisme viu és qüestió sobretot de temps i de recursos, asseguren els experts. L'ús de tecnologies moleculars no només complementa l'aportació del registre fòssil sinó que, cada vegada més, el supleix fins reduir el marge d'error a "pràcticament zero". La investigació del plasmodi de la malària és un dels millors exemples.

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 30 DE JULIOL DEL 2010

Demà dimarts 15 de juny a les 19.30 h, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, Manel Esteller (IDIBELL) farà la xerrada ‘Bessons, ratolins de colors i mares daneses, i si Lamarck tingués una mica de raó?’, dins del cicle de ciències de l’Ateneu Barcelonès anomenat ‘Adéu als gens omnipotents’.

14 de juny de 2010

En l'era de la genètica es continua assumint que molts homes no són els pares biològics dels seus fills, en un percentatge que s'eleva fins al 30%. Aquesta creença, tot i que consta en llibres de referència, no té base científica. Les poques dades existents indiquen que el tant per cent seria molt més baix, no superior al 3%.

Malén Ruiz de Elvira | 26 de maig de 2010

Científics del Karolinska Institutet (Suècia) han desenvolupat una vacuna basada en ADN que redueix el flux de sang que arriba a un tumor, impedint-ne el creixement.

A. R. | 25 de maig del 2010

Com la ciència va descobrir que el genoma és complicat i que l’ambient es important? Durant els darrers anys, les ciències de la vida han anat recuperant la importància de l’ambient com a factor que influeix en els caràcters dels éssers vius (entre ells, els humans). Aquesta recuperació segueix alguns decennis en els quals l’imaginari científic va perseguir un model en què les propietats i l’estat de salut d’un organisme eren determinats gairebé totalment pels seus gens.

25 de maig de 2010

Aquest és un mecanisme clau per entendre l’activitat dels gens i la divisió de les cèl•lules, dos aspectes essencials per a qualsevol procés biològic

Redacció | 20 de maig de 2010

Una recerca publicada a la revista ‘Nature’, en què han participat els doctors Susana Campoy i Jordi Barbé, del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, ha demostrat que els bacteris utilitzen un mecanisme sorprenent per transferir, entre ells, els gens virulents que provoquen les infeccions. La recerca posa de manifest una adaptació evolutiva sense precedents i podria obrir noves vies per al tractament i prevenció de les infeccions bacterianes.

19 de maig de 2010

Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, coordina el projecte europeu Cure_FXS, pel qual cinc laboratoris exploren noves cures per als afectats de la síndrome del cromosoma X fràgil. El projecte es va iniciar a l’abril i va ser lloat pel Programa ERANet de malalties rares de la Comissió Europea, emparat pel 7è Programa Marc. El projecte rep el suport d’entitats a cinc països: Espanya, França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos.

12 de maig de 2010