Per què la meditació alleugereix l'estrès? Els efectes beneficiosos de les pràctiques que fomenten l'atenció concentrada, àmpliament utilitzats en psicologia clínica, s'atribuïen a la relaxació i a la pau interior que procuren aquests exercicis. Però ara, gràcies a les tècniques de neuroimatge, s'ha pogut observar que la meditació produeix canvis estructurals a les regions cerebrals associades amb la memòria, les emocions i l'ansietat.

GONZALO CASINO | 14 DE MAIG DE 2011

El cor i el cervell produeixen senyals magnètics ultra-febles. Investigadors de l’ICFO els han captat, en vèncer un límit abans considerat insuperable. L’estudi s’ha publicat a ‘Nature’ i tindrà moltes aplicacions, com la diagnosis per la imatge, la detecció d’ones gravitacionals i els rellotges atòmics per a la navegació

REDACCIÓ | 24 DE MARÇ DE 2011

La recerca del cervell, la cognició i la conducta humanes compten amb un nou recurs, un institut pioner en aquest camp, creat per iniciativa de la Universitat de Barcelona. Amb la seva posada en marxa, es pretén donar un fort impuls en aquesta àrea de la ciència

REDACCIÓ | 9 DE FEBRER DE 2011

Així ho conclou un estudi recent en què s’ha utilitzat la tècnica d'imatge per ressonància magnètica funcional per identificar el substrat neural dels efectes d’aquestes dues substàncies combinades

REDACCIÓ | 24 DE NOVEMBRE DE 2010

Després d'analitzar les dades de gairebé 500 espècies de mamífers, investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) han arribat a la conclusió que els mamífers que tenen un cervell gran en relació amb la mida del cos solen viure més anys.

REDACCIÓ | 16 D'AGOST DEL 2010

Es tracta d’una àrea situada al còrtex posterior parietal, anomenada àrea intraparietal ventral, i el seu descobriment ajudarà a comprendre millor els síndromes de desorientació respecte el propi cos.

Redacció | 24 de juny de 2010

Psicòlegs, psiquiatres i neurocientífics han considerat habitualment que somiar despert és una pèrdua de disciplina mental que, en casos patològics, pot conduir a la psicosi. Troballes recents, però, evidencien que tenir la ment distreta o ser un addicte als anomenats somnis diürns no només estimula la creativitat, sinó que també permet superar situacions de crisi amb majors possibilitats d'èxit. Les modernes tecnologies d'imatge ho corroboren.

Xavier Pujol Gebellí | 2 de juliol de 2010

La revista ‘Human Psychopharmacology: Clinical and Experimental’ ha publicat un article sobre els efectes de la cafeïna i la glucosa, per separat i combinades, en el rendiment cognitiu de les persones. Els autors de l’estudi són Ana Adan, professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB, i Josep Maria Serra Grabulosa, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB i membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

4 de juny de 2010

Ser bilingüe o multilingüe té nombrosos avantatges, però també desavantatges. Diversos experts els exposen i trenquen certs mites arran de la presentació del llibre ‘Multilingües des del bressol’, d’Anna Solé, que ha tingut lloc a Barcelona. Tots coincideixen en un aspecte: educar des del començament i amb naturalitat.

Patrícia Morén |1 de juny de 2010

Un estudi coordinat per l’Hospital Clínic-IDIBAPS demostra que els pacients amb fibromiàlgia presenten una major concentració de glutamat al cervell, que afecta el sistema nociceptiu, encarregat de rebre la sensació de dolor, i àrees responsables del processament emocional, com l’amígdala. El treball ha rebut el Premi Fibromiàlgia Fundació FF i Ciència atorgat per la Fundación de Afectados de Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica, en col·laboració amb la Sociedad Española de Reumatología i patrocinat per Fundación Grünenthal.

27 de maig de 2010

Un estudi publicat al ‘Journal of Neuroscience’ per Dora Sapède i Cristina Pujades, investigadores del grup de recerca en Biologia del Desenvolupament del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF, ha identificat el senyal que orienta el desenvolupament funcional de l'orella interna cap a una funció auditiva en els vertebrats, l'anomenat ‘Hedgehog’. S'ha vist que aquest senyal ha estat fortament conservat al llarg de l'evolució de l'orella interna de tots els vertebrats.

25 de maig de 2010

Amb motiu del segon Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple (EM) que se celebrarà el dia 26 de maig, l’Hospital Clínic ha organitzat la I Reunió de familiars i pacients amb la Unitat de Neuroimmunologia-Esclerosi Múltiple de l’Hospital Clínic de Barcelona, que tindrà lloc a les 18 h a la Sala de Actes Farreras Valentí del mateix Hospital.

21 de maig de 2010

El mNACTEC ha organitzat, per aquest diumenge 16 de maig de 10.00 a 14.00 h, una fira científica amb l'equip de neurocientífics coordinat per la investigadora Mara Dierssen, Premi Nacional de Cultura Científica de la Generalitat de Catalunya. L’activitat, per a tots els públics, permetrà conèixer i viure experiències sobre la memòria, l'olfacte, els impulsos cerebrals o les emocions. Els participants podran caminar tentinejant com si haguessin begut massa, participar en una cursa virtual sense córrer o viure la experiència de l'angoixa que pateix una malalt de pànic, entre altres propostes.

14 de maig de 2010

Un estudi de l’Institut de Recerca de Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha conclòs que els trasplantaments hepàtics, a més de ser necessaris per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients, tenen un efecte beneficiós a curt termini sobre les funcions cognitives.

Redacció 6 de maig de 2010

Una recerca del Weill Cornell Medical College de Nova York (Estats Units) ha descobert que una fallada en un gen relacionat amb el teixit vascular és responsable que els ratolins adquireixin un comportament obsessiu-compulsiu.

A. R. | 28 d'abril de 2010