El grup de la Unitat de Mecanització Agrària de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC),conduït per l’investigador Emilio Gil, ha dissenyat un sistema intel·ligent que permet reduir l’aplicació de productes fitosanitaris a la vinya. El sistema està dissenyat per poder caracteritzar la vegetació de forma automàtica i modificar la quantitat de producte a distribuir, per la qual cosa permet estalviar més d’un 45% de producte fitosanitari.

31 de maig de 2010

L’International Aphid Genomics Consortium (IAGC), creat a París l’any 2003, ha descobert el genoma del pugó ('Acyrthosiphon pisum'), un greu paràsit que causa importants plagues agrícoles. El resultat s’ha publicat avui a la revista 'PLoS Biology'. El coneixement del seu genoma ens pot ajudar a dissenyar mecanismes per evitar aquestes plagues i explorar models de resistència als insecticides.

Redacció | 23 de febrer de 2010

Un consorci internacional de científics ha seqüenciat el genoma de tres espècies de vespes parasitàries, del gènere 'Nasonia'. Si bé es tracta d’una recerca que aporta nous coneixements bàsics sobre els mecanismes genètics de l’evolució, també és de gran importància en el control de plagues agrícoles i de malalties de transmissió per insectes; les vespes parasitàries piquen i ponen els ous en molts altres insectes més grans, molts d’ells causants de plagues agrícoles i de malalties infeccioses. Les troballes s’han publicat a 'Science'.

Redacció | 12 de febrer de 2010

A principis d’aquest mes, un equip de conservacionistes del Parc Zoològic nacional Smithsonian es va endinsar sense fer soroll a una cova de Virginia de l’Oest (West Virginia en anglès, Estats Units) per atrapar diverses dotzenes d’exemplars de ratpenats orelluts de Virginia.

12 de novembre de 2009

M. José Viñas, Washington D.C.

Un equip internacional ha estudiat el comportament col·lectiu de grans grups de llagostes pelegrines (Schistocerca gregaria), així com l’origen dels seus moviments. La recerca, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC, Espanya), la Universitat d’Oxford (Regne Unit), de Sydney (Austràlia), de Princeton (Estats Units) i Uppsala (Suècia), ha mostrat que, quan aquests animals avancen, ocorren canvis sobtats i bruscos que poden fer variar la direcció de tot el grup en breus espais de temps. Els resultats s’han publica a la revista 'PNAS'

A.R. | 24 de març de 2009