El gen ZRF1 té un paper clau en l’activació de gens relacionats amb el destí cel•lular de les cèl•lules mare, segons un el treball publicat a la revista 'Nature', liderat per un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica

REDACCIÓ | 23 DE DESEMBRE DE 2010

Aquest important avenç científic en el camp de la biologia sintètica permetrà dissenyar, mitjançant enginyeria cel·lular, sistemes biològics que responguin de manera programada a determinats estímuls o situacions complexes. El treball, dut a terme per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat publicat a l’edició digital de la revista 'Nature'

REDACCIÓ | 9 DE DESEMBRE DE 2010

La salut depèn en bona mesura de l'harmonia de les cèl·lules del cos amb els bilions de microorganismes que hi viuen. Conèixer la diversitat genètica d'aquesta població microbiana és l'objectiu del Projecte Microbioma Humà, un repte científic que permetrà millorar el diagnòstic, el tractament i la prevenció de múltiples malalties, més enllà de les infeccioses clàssiques

GONZALO CASINO | 5 DE NOVIEMBRE DE 2010

Els progressos en la recerca amb cèl·lules mare humanes i la seva aplicació en l'anomenada medicina regenerativa estan avançant més lentament del previst, encara que hi hagi hagut avenços significatius, assenyala un nou informe sobre la qüestió de la Fundació Europea per a la Ciència. L'informe recomana, entre d’altres coses, que continuï el suport públic a aquestes investigacions i que s'aclareixi el panorama legal respecte de les patents.

Malén Ruiz de Elvira | 6 de julio de 2010

Totes les cèl·lules eucariotes tenen un sistema per destruir les proteïnes defectuoses o aquelles que, després de ser usades, ja no són necessàries, però encara se sap molt poc de com funciona. Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat el mecanisme pel qual es regula: dos enzims, anomenats Rsp5 i Ubp2, activen o desactiven l'activitat del proteasoma, el complex multiproteic encarregat de destruir les proteïnes. La investigació, portada de l'últim número de ‘Molecular Cell’, permetrà entendre millor com es regula l'equilibri cel·lular i la gènesi d'alguns tipus de càncer i de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.

15 de juny de 2010

El científic Eduard Batlle, investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha rebut el V Premi Banc Sabadell de recerca biomèdica pels seus estudis en càncer de còlon. En un acte celebrat ahir al vespre a la Fundació Antoni Tàpies, el president de Banc Sabadell Josep Oliu va fer el lliurament del premi, dotat amb 50.000 euros. A l’acte hi van assistir, entre d’altres personalitats, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli; el director de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins; el president del jurat, Josep Baselga, i el director de l’IRB Barcelona, Joan J. Guinovart.

10 de juny de 2010

Les integrines, unes molècules que faciliten l’adhesió i la senyalització cel•lulars, no són exclusives del món animal i van sorgir en un context unicel•lular molt abans del que es pensava, segons apunten les principals conclusions d’un article científic publicat en portada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). El treball de recerca està dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb seu al Parc Científic Barcelona, i hi participen equips científics de la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Montreal (Canadà), i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units).

8 de juny de 2010

Un grup d'investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de l'Institut Jacques Monod del CNRS (França) han revelat nous aspectes que explicarien com es regula la formació de la xarxa de microtúbuls a l'interior de les cèl·lules embrionàries. El treball s'acaba de publicar en l'últim número de la revista ‘Developmental Cell’, del grup Cell.

1 de juny de 2010

Una recerca col·laborativa espanyola ha aconseguit fabricar i introduir xips de silici dins de cèl·lules vives. Amb aquesta fita s’obre la porta a un nou camp de recerca, el dels xips diminuts, amb el qual es faran servir xips micromètrics que poden tenir parts nanomètriques. S'espera que aquesta disciplina creixi en paral·lel a d’altres branques de la nanociència.

Patricia Morén | 26 de maig de 2010

En tots els tipus de càncer, ja sigui de ronyó, mama, pulmó, còlon, pell o de qualsevol altre teixit, les cèl·lules tenen nivells alts de proteïna Myc. Amb un excés de Myc, les cèl·lules es multipliquen exageradament, afavorint la generació de tumors. Una de les preguntes més apressants sobre Myc és saber com les cèl·lules sanes mantenen els nivells de la proteïna a ratlla. En un estudi realitzat amb la mosca ‘Drosophila’, investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats pel científic ICREA Marco Milán han descobert que la maquinària de microRNA controla els nivells de Myc a través de la molècula Mei-P26, atorgant als microRNA un protagonisme inesperat. El treball es publica aquesta setmana a 'EMBO Journal', revista científica del grup Nature de gran impacte en recerca biomèdica bàsica.

21 d'abril de 2010

Amb l'objectiu de crear un centre de reproducció animal i desenvolupar projectes de recerca en biologia cel·lular, la Universidad Nacional Agraria (UNA) de Nicaragua i la Universitat de Girona han iniciat reunions i trobades per acabar formalitzant un conveni marc de cooperació mútua en aquest àmbit.

13 d’abril de 2010

La teràpia cel·lular constitueix una de les alternatives terapèutiques del futur i té com a objectiu restaurar la funció d’òrgans i teixits danyats com a conseqüència de lesions traumàtiques o malalties degeneratives cròniques. Amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta teràpia, el Dr. Josep M. Canals, de l’equip IDIBAPS en Biologia cel·lular de processos patològics i Professor de la Facultat de Medicina de la UB, ha ideat i dirigit el vídeo divulgatiu "Teràpia Cel·lular, la medicina del futur". El documental, de 23 minuts de durada, ha estat produït pel Servei d’Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i coordinat per la Red de Terapia Celular del Instituto de Salud Carlos III. Aquesta Xarxa Transversal de Teràpia Cel·lular forma part de les Redes Temáticas de Investigación Cooperativa en Salud (RETICS) de l’Instituto de Salud Carlos III i té com a un dels seus objectius la difusió i l’intercanvi de coneixements i avenços en aquest camp.

2 de març de 2010

La ciència relacionada amb l'agricultura ha d'experimentar un "canvi radical" en els propers 40 anys. L'objectiu, alimentar una població que el 2050 arribarà, probablement, a 9.000 milions de persones a tot el planeta. I a la base, considerar l'impacte del canvi climàtic sobre els cultius i revisar el coneixement en biologia molecular de plantes i en tecnologies agroalimentàries.

Xavier Pujol Gebellí | 18 de febrer de 2010

"Viatjar dins la cèl·lula sense embussos ni accidents" és el nom de la conferència que obre el cicle per a tots els públics "Ciència Fàcil", organitzat pel Centre de Regulació Genòmica. La xerrada la pronunciarà Vivek Malhotra, coordinador del programa de Biologia Cel·lular i Desenvolupament al CRG, demà dimarts 16 de febrer a les 19.00 h, a l’Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya (Passeig de Gràcia, 92).

15 de febrer de 2010

Tot just investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, aquest investigador suís de 71 anys desplega una profunditat abismal en els seus coneixements sobre els orígens de la vida i l'evolució de les espècies. Parla de manera pausada i rotunda, tot mesurant l'extensió de cada comentari com si prengués notes d'una observació singular al microscopi, i parla poc perquè en sap molt. L'entrevista pren forma de conferència a cada pregunta, a cada reflexió.

Jordi Montaner | 9 de febrer de 2010