En el marc d’un projecte coordinat per científics de la UAB s’han estudiat unes estranyes formacions geològiques, ubicades al municipi d’Isona i semblants a uns petits volcans, que són molt similars a altres formes de mida gegantina localitzades a Mart. El seu estudi pot ajudar a planificar l’exploració del planeta vermell

REDACCIÓ | 4 D’ABRIL DE 2011

Tremp ja ha donat el tret de sortida a les obres per construir el nou centre de suport territorial de l’Institut Geològic de Catalunya. Està previst que finalitzin en un any. Aquest dispositiu, ubicat en un àrea geològicament molt rica, es destinarà a fer Geotreballs als Pirineus i projectes de recerca, formació i divulgació

REDACCIÓ | 28 DE MARÇ DE 2011

Una investigació del CSIC ha desenvolupat un nou model per explicar l'evolució de la deformació que comporta la creació dels marges submarins dels continents. El treball, publicat a 'Nature', servirà per pronosticar la presència a gran escala de recursos com el petroli

REDACCIÓ | 5 DE NOVEMBRE DE 2010

Un grup d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia i els seus col·laboradors nacionals i internacionals han publicat recentment a la revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ un article sobre unes restes excepcionals que ajuden a definir tot un grup de rajades.

27 de maig de 2010

Demà dijous 20 de maig a les 12.00, a la Sala de Graus vella de la Universitat de Barcelona, es farà la xerrada ‘Geofísica: viatge al centre de la Terra’, a càrrec de Tànit Frontera, de l’Àrea de Sismologia de Institut Geològic de Catalunya (IGC), i Mar Tàpia, del Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontseré de l’Institut d'Estudis Catalans (LEGEF, IEC). La conferència forma part de ‘Encontres amb el Tercer Cicle’, que en l’edició actual s’ha centrat en com el cinema ha tractat les qüestions de la física.

19 de maig de 2010

Segons l'equip científic de l'expedició científica eyiASH'10 al volcà Eyifjalla, desplaçada de l'1 al 8 de maig a Islàndia, les dades registrades de tremolors i petits terratrèmols evidencien l'ascens de noves aportacions de magma a la superfície i permeten predir la continuïtat del fenomen geològic. No hi ha dades que indiquin el final de l'erupció de volcà i, per tant, els efectes negatius d'aquest episodi geològic es mantindran a curt termini sobre l'espai aeri europeu tot i que amb un impacte desigual a llarg del temps, segons l'aportació de magma, la intensitat explosiva i les condicions meteorològiques.

12 de maig de 2010

Fins al 15 de juny de 2010 es poden presentar treballs per al primer concurs de fotografia geològica GEOfoto-UB2010, una iniciativa impulsada pels alumnes de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona que té per objectiu premiar les millors imatges sobre el món de la geologia en general i sobre la relació entre les persones i l’entorn natural.

10 de maig de 2010

Europa va viure recentment una versió moderna de l'Apocalipsi, en forma d'espai aeri tancat durant sis dies. El culpable: el volcà de la glacera Eyjafjallajokull, a Islàndia. Amb el trànsit aeri reobert, el problema sembla, de moment, solucionat. Però els vulcanòlegs no estan tranquils: creuen que l’augment progressiu de la temperatura de la Terra podria fer augmentar l'activitat volcànica.

Cristina Jiménez | 5 de maig de 2010

Moltes famílies de la fèrtil costa del sud-est islandès poden ara explicar una bona història sobre la fugida davant l'erupció d'un volcà. Un exemple el trobem en la narració de l'avi de Kristin Vogförð, que l’any 1918 va viure l’erupció del Katla mentre pasturava ovelles als vessants orientals del dit volcà. Aquella erupció va fondre el gel de la glacera i va inundar de forma violenta rius i camps.

4 de maig de 2010

Lucas Laursen | Islàndia

Estudiar l’impacte regional de l’erupció del volcà Eyifjalla és l’objectiu de l’expedició científica eyiASH'10, que es desplaçarà de l’1 al 8 de maig a Islàndia, i en la qual participen els experts Domingo Gimeno Torrente i Sebastian Wiesmaier, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB.

30 d'abril de 2010

Durant els períodes glacials, les masses de gel es desplaçaven a través de ràpids corrents de gel ('ice streams') que van deixar una petjada geològica als fons oceànics. La relació entre els corrents de gel i el canvi climàtic del planeta en el passat són l’eix de l’article 'Stemming the flow of climate change', publicat a la revista ‘International Innovation’ i signat per Angelo Camerlenghi, professor d’investigació ICREA del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, i Michele Rebesco, de l’Institut Nacional d’Oceanografia i de Geofísica Experimental de Trieste. El treball té l’origen en el projecte Corrents de Gel del Neogen i Processos Sedimentaris en Marges Continentals d’Alta Latitud (Neogene Ice-Streams and Sedimentary Processes on High-Latitude Continental Margins, NICE-STREAMS), de l’Any Polar Internacional (IPY).

27 d'abril de 2010

Quant temps podria durar l'erupció del volcà Eyjafjallajökull? Era previsible, aquest fenomen natural? Quin n'ha estat el factor detonant? Es pot saber com evolucionarà l'activitat del volcà? Les cendres volcàniques, són una amenaça per a la població europea? Com s'avalua la perillositat del vulcanisme a Islàndia i a la resta d'Europa? Revelar noves incògnites i dades científiques sobre aquesta erupció volcànica és l'objectiu de la xerrada "L'erupció del volcà Eyjafjallajökull: més enllà del gran núvol de cendra", que impartiran els geòlegs i experts en vulcanologia Domingo Gimeno (Facultat de Geologia, UB) i José Luis Fernández Turiel (ICTJA-CSIC), avui 22 d'abril a les 12.00 h, a l'Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB (c/ Martí i Franquès, s/n).

22 d'abril de 2010

El passat dimecres 24 de març, a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, va tenir lloc l’acte públic de lliurament dels diplomes de les 1res Olimpíades de Geologia, que han estat convocades, juntament amb altres institucions, per l’AEPECT i que es convoquen per primer cop a l’estat.

26 de març de 2010

El Professor d'Investigació del CSIC i Director del Programa Geologia i Emmagatzematge de CO2 de la Fundación Ciudad de la Energía (CIUDEN) participa en la sèrie de seminaris sobre CO2 i sostenibilitat, organitzats per MATGAS al campus de la UAB.

26 de març de 2010

La glaciació ordoviciana que va tenir lloc fa 444 milions d'anys va originar una extinció més gran que la que fa 65 milions d'anys va acabar amb els dinosaures. Contra el que es creia, sembla que va arribar fins al que ara es coneix com Europa. El geòleg Juan Carlos Gutiérrez-Marco, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), lidera el treball que ha presentat la primera evidència científica d'aquest fenomen: el descobriment de les primeres valls glacials a Lleó i Astúries, contemporànies a la gran glaciació de l'Ordovicià. La troballa acaba de publicar-se a la revista 'Geology'.

Redacció | 19 de març de 2010