Dues sondes espacials enviades per la NASA a l’espai el 2006, les Stereo, han captat per primer cop una imatge completa de la superfície del Sol, en fotografiar les seves dues cares. Aquest fet permetrà millorar les prediccions d’alerta sobre erupcions que puguin afectar als satèl•lits, els avions o les companyies elèctriques

REDACCIÓ | 8 DE FEBRER DE 2011

La fenomenologia dels grans espectacles que podem presenciar al cel, com són els eclipsis totals de Sol i Lluna, les aurores polars i les pluges d’estels fugaços, centrarà la conferència ‘Grans espectacles celestes: eclipsis, aurores i pluges d’estels’ que oferirà Miquel Serra-Ricart avui, dimarts 29 de juny, a les 19.00 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47, Barcelona). En la seva intervenció, Serra-Ricart presentarà, també, l’expedició Shelios 2010, que ens trasllada a l’illa de Pasqua per observar l’eclipsi total de sol que es produirà el pròxim 11 de juliol. La conferència forma part del cicle ‘Conferències magistrals del curs 2009-2010’, que enguany commemora l’Any Internacional de l’Astronomia.

29 de juny de 2010

Una investigació coordinada per la Universitat de València ha revelat la formació de forats menuts d’ozó estratosfèric de curta durada sobre el territori valencià que fan que es disparin els índexs de radiació ultraviolada i, alhora, s’incrementi el risc de cremades solars. El científics van descobrir la formació de 24 miniforats d’ozó després d’analitzar totes les jornades amb cel sense núvols de vuit anys, del període entre 2000-2007.

7 de juny de 2010

El servei d’Universitat i Societat del Coneixement i el de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa organitzen l’exposició ‘Amb A d’Astrònoma’, que s’inaugura avui dimecres 26 de maig, a les 18.30 h, amb la conferència ‘El Sol: l’estrella que ens dóna vida’, que anirà a càrrec de la Sra. Carme Jordi, doctora en física de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Central de Terrassa (passeig de les Lletres, 1, Terrassa).

26 de maig de 2010

La nostra font de vida, el Sol, podria convertir-se en el nostre pitjor enemic i transformar el nostre estimat planeta en un desert. Com podria passar, això? La clau és la radiació ultraviolada provinent de la gran estrella. Durant 1.000 milions d'anys, una fina capa d'ozó sobre els nostres caps ha protegit la vida a la Terra d’aquesta mortal radiació.

24 de maig de 2010

Giovanni Volpe, Física

Els canvis en l'estil de vida que als últims anys ha experimentat la societat han incrementat l'exposició als raigs solars i això genera un augment en les afeccions de la pell entre la població caucàsica, com la neoplàsia (proliferació anormal de les cèl·lules d'un teixit).

3 de maig de 2010

L'aire al Teide, el gran volcà al centre de l'illa de Tenerife, és sec i punyent. Per arribar, sempre pujant, hem travessat l'anomenat mar de núvols, una frontera intangible creada pels vents alisis que aïlla l'alta atmosfera de les turbulències properes a terra. Això és una benedicció per als astrònoms.

9 d'abril de 2010

Mónica Salomone, Tenerife

L'Agència Europea de l'Espai (ESA) segueix apostant per la planificació a mitjà termini i l'estabilitat pressupostària del seu programa científic. Visió Còsmica, com s'ha batejat el nou escenari previst per al decenni 2015-2025, té com a objectiu investigar planetes com la Terra, analitzar la matèria fosca present a l'Univers o apropar-se al Sol.

Alicia Rivera | 6 d'abril de 2010

Investigadors del Laboratori de Fotoquímica de l'IQS i de l'empresa multinacional Ferrer han desenvolupat un fotoprotector progressiu intel·ligent que incrementa per ell mateix el seu factor de protecció a mesura que augmenta el temps d'exposició al sol. A diferència dels filtres solars tradicionals de factor de protecció fix, el fotoprotector intel·ligent no limita la intensitat amb què els raigs solars arriben a la pell, sinó que limita la dosi total rebuda al cap del dia, independentment del temps que ha estat exposada.

26 de març de 2010

No fa gaire es va estrenar la pel·lícula 2012: la fi del món, basat en les creences i observacions de la civilització maia. Ja fa milers d'anys, les seves prediccions van descriure el final d'una era per a l’any 2012. Creien que l'ésser humà abandonaria l’etapa del pensament per entrar en una altra d’harmonia i pau.

21 de gener de 2010

Alina Hirschmann, Terra i Espai

La missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) Rosetta ha obtingut les primeres imatges de l'asteroide 2867 Steins. Les imatges preses per les dues cambres de l'instrument OSIRIS mostren que l'asteroide té una forma de diamant poc comú, amb un diàmetre efectiu de 5,3 quilòmetres i un cràter de grans dimensions, a prop del pol sud de l'asteroide, de 2,1 quilòmetres de diàmetre. L'estudi s'ha publicat a la revista ‘Science’.

Redacció | 8 de gener de 2010

A partir del tema central del Sol i la seva influència cultural, biològica i astrofísica, aquesta edició de NOW, que es celebrarà al CCCB del 26 al 28 de novembre, vol explorar la nova cultura que es desenvolupa a partir de les energies renovables, amb un èmfasi especial en l’energia solar.

20 de novembre de 2009

Hi ha expressions fetes, encunyades per algú enginyós i després repetides mil cops, que apareixen de forma reiterativa als textos que divulguen un fet científic.

16 de novembre de 2009

Mónica Salomone, Madrid

De cada 1.000 estrelles similars al Sol, només un 10% té un sistema planetari. La recerca d'aquests planetes és un procés llarg i tediós que pot comportar mesos o fins i tot anys. Ara, una investigació internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) proposa un mètode que permetria incrementar la taxa de detecció de les actuals recerques. Mitjançant un simple anàlisi per espectroscòpia, es podria quantificar la presència de liti a l'estrella. Vet aquí la clau: la presència de liti és deu vegades menor en les estrelles amb planetes al seu voltant. La tècnica s'ha publicat a 'Nature'.

Redacció | 12 de novembre de 2009

Les galàxies més joves i fèrtils de l'Univers experimenten un ràpid creixement d’estrelles com el nostre sol: fins a 50 estrelles cada any, segons científics de la Universitat de Durham. Els resultats mostren que els núvols moleculars a les primeres galàxies han provocat la creació d’estrelles a un ritme molt més ràpid al cregut fins ara.

A.R. | 11 de novembre de 2009