Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya investiga com substituir part dels assajos de compatibilitat electromagnètica que ara es fan amb avions reals. L’objectiu és reduir les interferències en els equips electrònics per tal de millorar la seguretat de les aeronaus i reduir-ne els costos de construcció

REDACCIÓ | 10 DE GENER DE 2011

L’accident per l’explosió d’un motor Rolls-Royce no hauria de constituir un cop seriós per al consorci Airbus si es té en compte que la companyia no fabrica motors d’aviació i que la decisió sobre quins motors han de ser muntats a una aeronau correspon, en exclusiva, a la companyia aèria. Però l’existència d’una percepció equivocada per una manca de cultura sobre aquests temes podria complicar més del compte les coses a Airbus

19 DE NOVEMBRE DE 2010

La nit del 7 al 8 de juliol, el Solar Impulse, pilotat pel aviador suís André Borschberg, va sobrevolar les muntanyes Jura a la recerca d'una fita fins aleshores inabastable. Durant 26 hores, el aeroplà va poder mantenir-se en el cel amb un combustible inèdit. Bateries elèctriques carregades amb 12.000 cèl•lules solars van fer possible un vol que forma part ja de la particular història de l'aviació.

Xavier Pujol Gebellí | 20 de juliol de 2010

Un grup d’estudiantat de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Aeronàutica i Industrial de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha llençat un globus, inflat amb heli, per captar imatges de la Lluna i les estrelles des de l'estratosfera i amb gran qualitat, a 32 km d'alçada.

11 de maig de 2010

L'11 febrer del 1910, el cel de Catalunya va deixar de ser patrimoni de dípters, aus i quiròpters. Nous éssers d’aparença dinosàurica i d'eixordador reclam, les aeronaus, es van fer senyores de l'aire per esdevenir avui part essencial de la nostra cultura. Quan se celebra el centenari del primer vol a motor a l’Estat espanyol, Cristòfol Jordà, president de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, reivindica la part noble, sensible i també fràgil d'aquests monstres alats.

Jordi Montaner | 30 d'abril de 2010

Quant temps podria durar l'erupció del volcà Eyjafjallajökull? Era previsible, aquest fenomen natural? Quin n'ha estat el factor detonant? Es pot saber com evolucionarà l'activitat del volcà? Les cendres volcàniques, són una amenaça per a la població europea? Com s'avalua la perillositat del vulcanisme a Islàndia i a la resta d'Europa? Revelar noves incògnites i dades científiques sobre aquesta erupció volcànica és l'objectiu de la xerrada "L'erupció del volcà Eyjafjallajökull: més enllà del gran núvol de cendra", que impartiran els geòlegs i experts en vulcanologia Domingo Gimeno (Facultat de Geologia, UB) i José Luis Fernández Turiel (ICTJA-CSIC), avui 22 d'abril a les 12.00 h, a l'Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB (c/ Martí i Franquès, s/n).

22 d'abril de 2010

Ernesto Zimmermann, líder del projecte alemany Cool Silicon i expert en eficiència energètica en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), va explicar ahir al Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) com les TIC i l’eficiència energètica han d’anar de bracet per assolir l’èxit econòmic. Va parlar del projecte Cool Silicon i dels seus tres subprojectes, encaminats a la reduir el consum energètic en la informàtica, en la producció i distribució de notícies, i en la despesa de carburant dels avions, possibilitant la reducció del seu pes en components.

Clara Cardona I 18 de febrer de 2010

Des d’ahir i fins demà, Michael D. Griffin, físic i enginyer nord-americà, administrador de l’Agència Aeroespacial Nord-americana (NASA) del 2005 al 2009, està impartitn un conjunt de conferències i seminaris sobre aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Com a cap de l’agència espacial nord-americana, Griffin va supervisar àrees com el futur dels vols espacials tripulats, el futur del telescopi Hubble i el paper de la NASA en l’estudi del canvi climàtic.

16 de desembre de 2009

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha graduat la seva primera promoció d’enginyers aeronàutics, que han de ser agents actius en l’impuls del sector aeronàutic català. El 54% son noies.

27 de novembre de 2009

L’equip d’estudiants ‘Trencalòs 2009’ ha construït un avió no tripulat original i inèdit capaç d’enlairar-se i de volar amb una càrrega cinc vegades superior al seu propi pes. El ‘Trencalòs’ és capaç d’enlairar-se i volar a 60km/hora carregant un pes de fins 10 kilograms de càrrega. El secret: el treball en equip intensiu durant casi dos anys durant els quals el grup d’estudiants ha realitzat càlculs, ha creat el seu propi material per a l’avió, ha dissenyat la forma i ha fet desenes de proves fins aconseguir un prototip capaç de volar.

L’exposició Objectiu volar! mostra com l’home ha utilitzat tècniques per volar similars a les d’altres éssers vius des dels orígens de l’aviació. Explica els principis i les lleis de la física que permeten volar, així com els mecanismes que fan servir les plantes, els animals i els homes per poder vèncer la gravetat i solcar l’aire.

El Gran Drac busca dissenyar i construir els seus propis avions per respondre a la demanda del mercat de més creixement del món

25 de maig de 2009

Zigor Aldama, Xangai