Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia han descrit una nova espècie de primat extint fa 20 milions d’anys. L’estudi s’ha realitzat a partir de la dentició més complerta del món per aquest gènere de petits prosimis, que només pesaven entre 110 i 115 grams i que eren similar als actuals loris i lèmurs

REDACCIÓ | 5 D’ABRIL DE 2011

El registre de fòssils d’hominoideüs més important del món del període Miocè, de fa entre 23 i 5 milions d’anys, es troba a Catalunya. La gran diversitat trobada de simis antropomorfes fa que aquest registre sigui indispensable per entendre l’evolució dels homínids i, per tant, de l’home, segons un estudi a 'PNAS'

REDACCIÓ | 22 DE MARÇ DE 2011

Fa 800.000 anys una nena va viure a la serralada d'Atapuerca, a Burgos. Avui, les restes de la seva mandíbula serveixen per dilucidar la infantesa de l'Homo antecessor.

Redacció | 15 de juny de 2010

La mandíbula de neandertal que els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB que dirigeix el catedràtic Josep M. Fullola, van trobar a Sitges l’any 2005, i que entre la comunitat científica es coneix popularment com la Mandíbula de Sitges, ha estat datada gràcies a un sistema nou, el de l’urani-tori, a la Universitat de Bristol -on l’investigador Daura està fent una estada-, i s’ha descobert que té una antiguitat superior a la que es pensava, concretament 53.200 anys.

11 de juny de 2010

Els núvols de cendra volcànica representen la imprevisibilitat. Els europeus, a dia d'avui, ho tenim molt present gràcies als atípics canvis ambientals dels últims dos mesos. Però els imprevistos provocats pel vulcanisme han afectat els nostres avantpassats des de sempre, i també quan, fa gairebé dos milions d'anys, van trepitjar per primera vegada Europa.

3 de juny de 2010

Un grup d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia i els seus col·laboradors nacionals i internacionals han publicat recentment a la revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ un article sobre unes restes excepcionals que ajuden a definir tot un grup de rajades.

27 de maig de 2010

Científics de la Universitat de Florida (Estats Units) han dissenyat un mètode basat en isòtops de l'oxigen i el carboni per determinar la temperatura corporal d'organismes extingits a partir dels seus fòssils. El mètode permet, a més, estimar la temperatura durant l'època en què van viure.

A. R. | 26 de maig de 2010

Examinant les restes fossilitzades d'un os de balena de 30 milions d'anys, un equip de paleontòlegs alemanys ha trobat forats de mig mil·límetre de diàmetre, típics dels produïts per aquest tipus de cucs.

A. R. | 14 de maig del 2010

El 2006, Alemanya va celebrar el un segle i mig del descobriment del primer Home de Neandertal, que porta el nom d'una vall prop de Düsseldorf. Els mitjans de comunicació van fer broma sobre el "primer alemany", tot i que fa 40.000 anys no hi havia controls fronterers i que els fòssils neandertals es troben per tot Europa i Àsia occidental.

11 de maig de 2010

Oliver Hochadel, Història de la Ciència

Als anys vuitanta van trobar-se els primers fòssils del gènere Cloudina. Aquests fòssils pertanyien als primers animals que van tenir un esquelet extern, fa entre 550 i 543 milions d'anys. Paleontòlegs de la Universitat d'Extremadura han descobert una nova espècie de fòssil, batejada com a 'Cloudina carinata', en la qual s'ha preservat la seva estructura tridimensional.

A. R. | 26 de març de 2010

Per primera vegada, l'existència un nou tipus d'homínid s'ha proposat en base a l'anàlisi de l'ADN i no per l'estudi de restes fòssils. El nou homínid podria haver viscut a l'edat de pedra, juntament amb els neandertals i els 'Homo sapiens', i ningú no sospitava de la seva existència. L'estudi ha estat publicat en la revista 'Nature'.

Redacció | 25 de març de 2010

Científics de la Universitat de Copenhaguen han reconstruït en detall el genoma d'un ésser humà extingit. La tècnica es podria aplicar a materials del museu i restes antigues trobades a la natura, així com poden ajudar a la reconstrucció dels trets fenotípics humans de cultures desaparegudes. També podria permetre la recerca de poblacions contemporànies estretament relacionades amb cultures extingides, per revelar antigues expansions humanes i moviments migratoris. El descobriment, per últim, millora la comprensió sobre l'herència i el risc de malalties transmeses pels nostres avantpassats. Els resultats han estat publicats a 'Nature'.

A.R. | 11 de febrer de 2010

El mNACTEC acull, fins al 28 de febrer, l’exposició temporal "Carbó i dinosaures", produïda pel Consorci de la Ruta Minera. L’exposició se centra en la relació que es va establir entre l'explotació minera a cel obert de la zona de Fumanya, al Berguedà, i la descoberta de fòssils i petjades de dinosaures.

21 de gener de 2010

Investigadors polonesos i suecs han descobert petjades fòssils dels primers animals vertebrats terrestres. Les restes podrien retrocedir com a mínim 18 milions d'anys la data en què els animals van abandonar zones aquoses per establir-se a terra. L'estudi, publicat a la revista 'Nature', detalla els descobriments fets a les muntanyes Holy Cross, al sud-est de Polònia.

A.R. | 11 de gener de 2010