Els avantpassats de l’home i diferents animals van sortir junts d’Àfrica cap a Euràsia, empesos pel canvi climàtic. Aquesta segona onada migratòria va ocórrer fa uns 800.000 anys, segons un estudi de l’IPHES i la Universitat Hebrea de Jerusalem, basat en les restes de 180 bòvids i publicat a ‘Journal of Human Evolution’

REDACCIÓ | 30 DE MARÇ DE 2011

La talla de les primeres eines de pedra va ser possible gràcies al domini i execució combinada de tres gestos tècnics crucials. La combinació correcta d’aquests moviments aporta pistes sobre les capacitats cognitives de l’home. Així ho demostra un estudi de l'IPHES publicat al ‘Journal of Archaeological Science’

REDACCIÓ | 29 DE MARÇ DE 2011

El registre de fòssils d’hominoideüs més important del món del període Miocè, de fa entre 23 i 5 milions d’anys, es troba a Catalunya. La gran diversitat trobada de simis antropomorfes fa que aquest registre sigui indispensable per entendre l’evolució dels homínids i, per tant, de l’home, segons un estudi a 'PNAS'

REDACCIÓ | 22 DE MARÇ DE 2011

El grup d’Estudis de l’Evolució dels Homínids i d’altres Primats de la UB posseeix aquest bloc des del qual dóna a conèixer els resultats obtinguts de la investigació en aquest camp

La mandíbula de neandertal que els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB que dirigeix el catedràtic Josep M. Fullola, van trobar a Sitges l’any 2005, i que entre la comunitat científica es coneix popularment com la Mandíbula de Sitges, ha estat datada gràcies a un sistema nou, el de l’urani-tori, a la Universitat de Bristol -on l’investigador Daura està fent una estada-, i s’ha descobert que té una antiguitat superior a la que es pensava, concretament 53.200 anys.

11 de juny de 2010

Els núvols de cendra volcànica representen la imprevisibilitat. Els europeus, a dia d'avui, ho tenim molt present gràcies als atípics canvis ambientals dels últims dos mesos. Però els imprevistos provocats pel vulcanisme han afectat els nostres avantpassats des de sempre, i també quan, fa gairebé dos milions d'anys, van trepitjar per primera vegada Europa.

3 de juny de 2010

Un grup d’investigadors internacionals han aconseguit seqüenciar el genoma del parent més proper a l’ésser humà: l’home de Neandertal, que va desaparèixer fa 30.000 anys. Les anàlisis inicials de 4.000 milions de parells de bases d’ADN indiquen que els neandertals van 'deixar petjada' en els genomes d’alguns éssers humans moderns. La troballa ha aparegut publicada a la revista 'Science'.

Redacció| 6 de maig de 2010

Van desaparèixer fa 30.000 anys, però pot ser que el seu ADN segueixi viu als nostres gens. Una anàlisi genètica de 1.983 persones d'arreu del món indica que els neandertals es van poder haver reproduït amb els humans, deixant-nos la seva empremta genètica.

Redacció | 22 d'abril de 2010

Un estudi de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) revela que el gruix de l'esmalt dental dels homínids trobat al jaciment de l'Abocador de Can Mata de va ser essencial per a la seva dispersió fora d'Àfrica.

Redacció | 22 d'abril de 2010

L'esquelet fossilitzat d'un nen i uns quants ossos d'adults han permès identificar espècie d'homínid fins ara desconeguda, que va habitar el que ara és Amèrica del Sud fa uns dos milions d'anys. Aquesta nova espècie podria ser un estat intermedi entre homínids primitius com 'Homo habilis' (aparegut fa 2,5 milions d'anys) i els primers ancestres reconeixibles d''Homo sapiens'.

Redacció | 7 d'abril de 2010

Per primera vegada, l'existència un nou tipus d'homínid s'ha proposat en base a l'anàlisi de l'ADN i no per l'estudi de restes fòssils. El nou homínid podria haver viscut a l'edat de pedra, juntament amb els neandertals i els 'Homo sapiens', i ningú no sospitava de la seva existència. L'estudi ha estat publicat en la revista 'Nature'.

Redacció | 25 de març de 2010

Una recerca realitzada per un grup d'arqueòlegs del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB) al jaciment Cova Gran (Lleida) ha contribuït a atiar el debat científic sobre l'aparició dels primers homes ‘moderns’ a la Península Ibèrica i la seva possible relació amb la desaparició dels neandertals. Les mostres obtingudes a Cova Gran datades per Carboni 14 refereixen una antiguitat d’entre 34.000 i 32.000 anys per posicionar temporalment quan es va produir aquest reemplaçament biològic al Mediterrani Occidental, encara que l’estudi relativitza la validesa de la tècnica del Carboni 14 per a la datació de materials del període de transició del Paleolític Mitjà al Superior (40.000 i 30.000 anys). Els resultats també reforcen la hipòtesi que no hi va haver interacció ni convivència entre ambdues espècies.

11 de març de 2010

Científics de la Universitat de Copenhaguen han reconstruït en detall el genoma d'un ésser humà extingit. La tècnica es podria aplicar a materials del museu i restes antigues trobades a la natura, així com poden ajudar a la reconstrucció dels trets fenotípics humans de cultures desaparegudes. També podria permetre la recerca de poblacions contemporànies estretament relacionades amb cultures extingides, per revelar antigues expansions humanes i moviments migratoris. El descobriment, per últim, millora la comprensió sobre l'herència i el risc de malalties transmeses pels nostres avantpassats. Els resultats han estat publicats a 'Nature'.

A.R. | 11 de febrer de 2010

Una investigació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Àrea de Prehistòria de la Uiversitat Rovira i Virgili (URV) demostra que les primeres sortides de l'Àfrica van coincidir amb un increment de les temperatures i amb abundants precipitacions. El treball es basa en l’anàlisi de restes d'amfibis i rèptils.

28 de gener de 2010

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició "Europa ara fa un milió d’anys", que fins al 7 de març es pot visitar al Museu de Lleida: diocesà i comarcal.

27 de gener de 2010