Examinant les restes fossilitzades d'un os de balena de 30 milions d'anys, un equip de paleontòlegs alemanys ha trobat forats de mig mil·límetre de diàmetre, típics dels produïts per aquest tipus de cucs.

A. R. | 14 de maig del 2010

El naturalista Georges Cuvier, considerat el pare de l’anatomia comparada, i el filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel van compartir diverses coincidències durant les seves vides. Contemporanis, nascuts i morts gairebé alhora, amb amics comuns, súbdits del mateix estat de l’antic règim (Württemberg), havien estat força impopulars per raons sovint extracientífiques. Aquestes coincidències, i la seva confrontació amb l’escola alemanya de la Naturphilosophie, em van decidir a associar les seves biografies en forma de llibre, recuperant el vell esquema de les vides paral·leles.

13 de maig de 2010

Adrià Casinos, Història de la Ciència

Demà dijous 6 de maig a les 19.00 h, al CosmoCaixa de Barcelona, Eudald Carbonell realitzarà la conferència "Evolució i disseny". L'autor del llibre 'El sexe social' i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) parlarà de com el desenvolupament tecnològic ajuda a esbrinar com s'ha produït l'evolució natural i cultural.

4 de maig de 2010

Uns científics han aconseguit sintetitzar de nou una forma perfectament funcional de l'hemoglobina del mamut, que li permetia sobreviure a baixes temperatures

Redacció | 3 de maig de 2010

Fins ara, les úniques formes de vida que se sabia que podien viure sense oxigen eren algunes espècies de bacteris i arqueobacteris organismes unicel·lulars similars als bacteris). No obstant això, científics danesos i italians han descobert tres espècies d'animals que semblen no haver viscut mai en condicions aeròbiques ni haver metabolitzat oxigen.

Redacció | 8 d'abril de 2010

Demà dijous 18 de març, a les 19.00 h, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social presenta, juntament amb Rafael Dalmau Editor, els tres primers números de la nova col·lecció de llibres "Evoluciona". Amb una vocació clarament didàctica, la sèrie pretén donar a conèixer les investigacions i les hipòtesis més rellevants i innovadores en el terreny de la recerca sobre evolució humana.

17 de març de 2010

Una recerca realitzada per un grup d'arqueòlegs del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB) al jaciment Cova Gran (Lleida) ha contribuït a atiar el debat científic sobre l'aparició dels primers homes ‘moderns’ a la Península Ibèrica i la seva possible relació amb la desaparició dels neandertals. Les mostres obtingudes a Cova Gran datades per Carboni 14 refereixen una antiguitat d’entre 34.000 i 32.000 anys per posicionar temporalment quan es va produir aquest reemplaçament biològic al Mediterrani Occidental, encara que l’estudi relativitza la validesa de la tècnica del Carboni 14 per a la datació de materials del període de transició del Paleolític Mitjà al Superior (40.000 i 30.000 anys). Els resultats també reforcen la hipòtesi que no hi va haver interacció ni convivència entre ambdues espècies.

11 de març de 2010

Un consorci internacional de científics ha seqüenciat el genoma de tres espècies de vespes parasitàries, del gènere 'Nasonia'. Si bé es tracta d’una recerca que aporta nous coneixements bàsics sobre els mecanismes genètics de l’evolució, també és de gran importància en el control de plagues agrícoles i de malalties de transmissió per insectes; les vespes parasitàries piquen i ponen els ous en molts altres insectes més grans, molts d’ells causants de plagues agrícoles i de malalties infeccioses. Les troballes s’han publicat a 'Science'.

Redacció | 12 de febrer de 2010

En el 200 aniversari del naixement de Charles R. Darwin i 150 de la publicació de la seva obra cabdal, "L’origen de les espècies", la Biblioteca del campus Sescelades de la URV ofereix una completa exposició sobre la seva figura. Es pot visitar a la primera planta o bé fer-ne el recorregut virtual, fins al dia 31 de gener.

27 de gener de 2010

Investigadors de la Universitat de Leicester (Regne Unit) han detectat que la majoria dels homes europeus descendeixen dels primers agricultors que van emigrar des del Pròxim Orient fa uns 10.000 anys. La recerca, finançada per l'organització benèfica britànica Wellcome Trust, ha examinat la diversitat del cromosoma Y, que es transmet de pare a fill. Els resultats de l'estudi s’han publicat a la revista ‘PLoS Biology'.

A.R. | 21 de gener de 2010

La seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) no només fa justícia a la seva trajectòria, sinó també a la generosa donació que Haas ha realitzat a la universitat catalana: 40.000 volums de la seva biblioteca particular, entre els quals s’inclouen peces úniques, joies d'incalculable valor bibliogràfic. El desembre passat, Josep Joan Moreso (rector de la UPF), Victòria Cirlot i Amador Vega (professors del Departament d'Humanitats) van ser els encarregats de tributar homenatge a aquest catedràtic emèrit de la Universitat de Zurich, líder d'opinió mundial en matèria de mística, teologia i història de les religions.

Jordi Montaner | 19 de gener de 2010

Només la poesia va poder donar el vaixell insígnia dels viatges de Darwin el nom peculiar d'un gos. A bord del Beagle, el pare de l'evolució no va anar a la caça de cap guineu, sinó a rastrejar els orígens de l'home i va posar en dubte les tesis religioses de la Creació, fins aleshores assumides també pels científics...

18 de gener de 2010

Evolucionisme: l'ocàs d'una hipòtesi. És el sorprenent títol d'un llibre publicat fa poques setmanes. La publicació inclou les actes de l'acord pro creacionisme organitzat, en estricta porta tancada, el febrer passat a les aules del Consell Nacional d'Investigacions italià (Consiglio Nazionale delle Ricerche, CNR).

13 de gener de 2010

Luca Tancredi Barone | Roma

Una recerca publicada a 'Proceedings of the National Academy of Sciences' rebutja la teoria segons la qual l’origen de la vida es va originar com un sistema de molècules autocatalític capaç d’experimentar evolució darwiniana sense la necessitat de la replicació d’ARN o d’ADN. Segons l’estudi, doncs, la vida com un sistema capaç d’experimentar evolució darwiniana va començar quan la informació genètica es va aconseguir emmagatzemar i transmetre tal i com succeeix en l’ARN i l’ADN.

Redacció | 8 de gener de 2010