El genoma de l’orangutan ha estat desxifrat gràcies a una recerca internacional, que ha comptat amb l’aportació de científics catalans. La revista 'Nature' ha publicat aquesta troballa. Amb ella, es demostra que el genoma d’aquest primat és molt similar a l’humà i que hi ha un 97% de coincidència genètica entre tots dos

REDACCIÓ | 28 DE GENER DE 2011

Les darreres anàlisis del genoma nuclear d'un homínid extingit i preservat a Denisova (Sibèria, Rússia) i la morfologia d'una dent del mateix espècimen suggereixen ara que es tracta d’una nova població humana diferent als neandertals i als 'Homo Sapiens'

REDACCIÓ | 23 DE DESEMBRE DE 2010

A partir de les restes fòssils d’una dentició gairebé completa trobada a Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) han descrit una nova espècie de primat, el Pseudoloris pyrenaicus. El descobriment ha permès inferir un primer llinatge evolutiu en el gènere Pseudoloris.

REDACCIÓ | 26 D’OCTUBRE DE 2010

Després d'analitzar les dades de gairebé 500 espècies de mamífers, investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) han arribat a la conclusió que els mamífers que tenen un cervell gran en relació amb la mida del cos solen viure més anys.

REDACCIÓ | 16 D'AGOST DEL 2010

Reconstruir la història natural d'un organisme viu és qüestió sobretot de temps i de recursos, asseguren els experts. L'ús de tecnologies moleculars no només complementa l'aportació del registre fòssil sinó que, cada vegada més, el supleix fins reduir el marge d'error a "pràcticament zero". La investigació del plasmodi de la malària és un dels millors exemples.

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 30 DE JULIOL DEL 2010

Avui dijous 17 de juny a les 12.00 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, es farà la conferència ‘23 million years of Mediterranean vegetation, climate and plant diversity evolution’, inclosa en el cicle ‘Mediterrània i Biodiversitat’. La xerrada, organitzada per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat i la Facultat de Biologia de la UB, correrà a càrrec de Jean-Pierre Suc, de la Universitat de la Bretanya Occidental (França).

17 de juny de 2010

La mandíbula de neandertal que els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB que dirigeix el catedràtic Josep M. Fullola, van trobar a Sitges l’any 2005, i que entre la comunitat científica es coneix popularment com la Mandíbula de Sitges, ha estat datada gràcies a un sistema nou, el de l’urani-tori, a la Universitat de Bristol -on l’investigador Daura està fent una estada-, i s’ha descobert que té una antiguitat superior a la que es pensava, concretament 53.200 anys.

11 de juny de 2010

Les integrines, unes molècules que faciliten l’adhesió i la senyalització cel•lulars, no són exclusives del món animal i van sorgir en un context unicel•lular molt abans del que es pensava, segons apunten les principals conclusions d’un article científic publicat en portada a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS). El treball de recerca està dirigit per Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA del Departament de Genètica i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), amb seu al Parc Científic Barcelona, i hi participen equips científics de la Universitat de Dalhousie i la Universitat de Montreal (Canadà), i de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units).

8 de juny de 2010

L’Agrupació Astronòmica d’Osona proposa, per aquest dimarts 8 de juny, la conferència ‘Evolució molecular en humans’, pronunciada per Josep M. Serrat, de la Universitat de Vic.

7 de juny de 2010

Un treball dut a terme íntegrament pel grup de recerca en Genòmica Evolutiva, dins dels grup de Genòmica Computacional del GRIB (UPF-IMIM), dirigit per Mar Albà, cap del grup i investigadora ICREA, que s'acaba de publicar en línia a la revista ‘Genome Research’, ha comparat el genoma humà amb el genoma d'altres especies de vertebrats per esbrinar quins dels motius repetitius que es troben a les proteïnes humanes són importants pel bon funcionament de l'organisme, i quins podrien correspondre a la fracció del genoma anomenada ‘basura’ (sense funció).

4 de juny de 2010

L'any passat, un equip de científics van anunciar que Ardi, un fòssil pre-humà de 4,4 milions d'anys, s'havia desenvolupat en un entorn boscós, idea que va resultar revolucionària perquè contradeia teories anteriors. Tanmateix, segons les noves conclusions d'un altre equip de científics, basades exactament en les mateixes dades, l'entorn dels primers primats bípedes va ser molt més similar a una sabana.

Redacció | 28 de maig de 2010

Un treball publicat pel grup de Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia a la revista ‘Journal of Biogeography’, liderat per l'investigador Isaac Casanovas Vilar i en el qual han col•laborat altres membres de l'ICP, del Museu Naturalis de Leiden i del Museu de Ciències Naturals de Madrid, trenca amb alguns dels grans tòpics sobre les extincions provocades pels canvis climàtics.

28 de maig de 2010

El mes de maig ha arrencat amb visions i reflexions sobre l'evolució humana a Barcelona. Des de la prehistòria fins a la fi de l'espècie, dos experts com Salvador Moyà-Solà, director de l'Institut Català de Paleontologia (ICP), i Eudald Carbonell, director de l'Institut de Paleontologia Humana i Evolució Cultural (IPHES), han compartit en xerrades respectives les consideracions que construeixen les bases de les seves recerques.

Ànnia Monreal | 24 de maig de 2010

Fa quasi 100 anys, Edwin Hubble va observar que les galàxies més distants s’allunyen de la terra més ràpid que les que es troben més a prop. Aquesta relació entre la distància i la velocitat ha estat molt citada com a evidència de l’origen únic de l’Univers i del Big Bang. Ara, investigadors del Centre de Regulació Genòmica copien la seva perspectiva per investigar la divergència entre les seqüències de proteïnes.

20 de maig de 2010

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia han presentat una nova espècie de petit primat fòssil a la comunitat científica. El treball s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista internacional ‘Journal of Human Evolution’.

17 de maig de 2010