El científic Eduard Batlle, investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha rebut el V Premi Banc Sabadell de recerca biomèdica pels seus estudis en càncer de còlon. En un acte celebrat ahir al vespre a la Fundació Antoni Tàpies, el president de Banc Sabadell Josep Oliu va fer el lliurament del premi, dotat amb 50.000 euros. A l’acte hi van assistir, entre d’altres personalitats, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli; el director de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins; el president del jurat, Josep Baselga, i el director de l’IRB Barcelona, Joan J. Guinovart.

10 de juny de 2010

En el marc del Barcelona BioMed Forum, diferents especialistes analitzen els resultats obtinguts en les quatre convocatòries d’Starting Grants i Advanced Grants i conclouen que, malgrat la valoració positiva, encara fa falta que l’European Research Council tingui més independència respecte la Comissió Europea per aconseguir definitivament el seu objectiu: potenciar l’excel·lència científica.

Clara Cardona | 1 de juny de 2010

Barcelona serà seu, del 17 al 21 de maig, de tres grans esdeveniments relacionats amb la recerca internacional sobre el càncer i la divulgació científica en general fruit de la coordinació i col·laboració entre les seves organitzacions respectives: l’XI Simposi de la Fundació La Marató de TV3; els primers Premis Talència Divulga, organitzats per Talència, la nova institució de foment a la recerca a Catalunya; i la conferència internacional "Cap a la medicina personalitzada del càncer", promoguda per Talència, la New York Academy of Sciences (NYAS) i Obra Social de Fundació "la Caixa".

13 de maig de 2010

Els dos premis anuals de la Societat de Biofísica d’Espanya destinats a reconèixer la tasca en biofísica de científics que desenvolupen la seva activitat al país han recaigut en investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

10 de maig de 2010

Les dificultats per accedir a finançament, sobretot al capital risc (a causa de la manca de companyies especialitzades) i la necessitat d’incorporar directius amb coneixements i experiència en management internacional que puguin impulsar el desenvolupament de negoci són els principals reptes als quals s’enfronta el sector biotecnològic català i espanyol. Així ho va subratllar Carlos Buesa, director de l’empresa catalana Oryzon Genomics i vicepresident d’Asebio, en la seva intervenció a l’Spanish Business Forum celebrat a l’Institut Cervantes de Chicago, en un dels diversos actes previs a la inauguració oficial de la convenció BIO, la convenció més important del sector biotecnològic internacional, que es va inaugurar ahir a la capital d’Illinois.

5 de maig de 2010

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) participa per segon any consecutiu a la BIO International Convention (BIO), del 3 al 6 de maig, que en aquesta ocasió se celebra a Chicago. L’IRB Barcelona, juntament amb 31 empreses i 15 entitats catalanes, forma part de la delegació catalana coordinada per Biocat i encapçalada pel vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod Rovira; la viceconsellera d’Assumptes Exteriors, Roser Clavell; el president la Comissió Executiva de Biocat, Manel Balcells, i el delegat del Govern de la Generalitat als Estats Units, Andrew Davis.

3 de maig de 2010

Entre avui i demà sortirà de Barcelona tota la delegació catalana que assisteix a la convenció BIO, la més important del món en l’àmbit de la biotecnologia, que se celebra del 3 al 6 de maig a Chicago (EUA). Per quart any consecutiu, Biocat encapçala la delegació formada per 46 empreses i entitats del país que tenen com a objectiu aconseguir i consolidar la seva internacionalització.

30 d'abril de 2010

Les cèl·lules mare del cervell de les larves de la mosca 'Drosophila melanogaster', anomenades neuroblasts, generen per divisió una cèl·lula mare similar a l'original i una cèl·lula mare ganglionar (GMC). Posteriorment, la GMC s'especialitzarà en neurona o cèl·lula glial (cèl·lules que fan de suport a les neurones). Aquesta estratègia de divisió cel·lular, anomenada mitosi asimètrica, permet que les cèl·lules mare puguin generar grans quantitats de teixit durant un espai de temps relativament llarg.

16 d'abril de 2010

Els epitelis són teixits formats per una o diverses capes de cèl·lules que recobreixen la superfície dels organismes i les seves cavitats internes com el tub digestiu. Una de les seves característiques diferencials és que les cèl·lules que els formen estan molt unides les unes amb les altres i ancorades en la seva part basal a la membrana basal, una matriu extracel·lular especialitzada. Tot i que l'ancoratge a la membrana basal és determinant per mantenir l'ordre de l'epiteli i la seva estructura, poc se sap sobre els mecanismes moleculars responsables de la formació de la membrana basal. El grup de Marco Milán, investigador ICREA de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), aporta noves dades sobre els elements que ordenen les cèl·lules epitelials dins del teixit. El treball es publica aquesta setmana a la revista 'EMBO reports' del grup 'Nature', que li dedica també un 'highlight' en el mateix número, deixant patent la seva novetat i les seves possibles aportacions en biologia i biomedicina.

15 d'abril de 2010

Per dissenyar un fàrmac contra una malaltia, els científics necessiten models tridimensionals de les proteïnes sobre les quals cal actuar. Tanmateix, prop d'un terç de les proteïnes del nostre organisme encara no s’han "fotografiat" ja que, per la seva flexibilitat, estan en constant moviment i varien sovint de forma. Aquesta falta d’informació suposa una limitació a l'hora de dissenyar fàrmacs contra l’Alzheimer o alguns càncers de pròstata.

Redacció | 8 d'abril de 2010

Els grups de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats per Ernest Giralt (Química i Farmacologia Molecular) i Miquel Pons (Biologia Estructural i Computacional) desenvoluparan projectes de recerca amb empreses biotecnològiques catalanes. Els grups treballaran amb Intelligent Pharma i Lead Molecular Design respectivament, per buscar mètodes més eficients d’obtenció de fàrmacs. Els recursos de 200.000€ i 100.000€ per projecte els atorga el Ministeri de Ciència i Tecnologia a través del programa Transmissió de Coneixement a l’Empresa (TRACE), que fomenta la interacció entre els diferents actors del sistema de ciència i tecnologia, en aquest cas laboratoris de recerca bàsica i empreses.

29 de març de 2010

Es compleixen 50 anys de l'anàlisi radiològic de l'estructura de les proteïnes en tres dimensions. Max Ferdinand Perutz i John Kendrew van començar amb la mioglobina i l'hemoglobina. Avui ja hi ha una base de dades amb la identificació de l'estructura de prop de 50.000 proteïnes. I Michael Rossman, pioner en cristal·lografia molecular, assegura que en queden moltes més per identificar. Recentment es va celebrar el seminari '50 years of protein structures', organitzat per l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), en què es va commemorar el primer mig segle d'aquesta disciplina.

Jordi Montaner | 18 febrer 2010

Si el canvi és el motor de l'adaptació, Michael Rossmann és un ésser molt adaptat. Va néixer a Frankfurt (Alemanya) fa 80 anys, va estudiar matemàtiques i física a Glasgow (Escòcia), va fundar les bases d'una biologia molecular estructural a Cambridge (Anglaterra) i porta 30 anys dirigint una càtedra de ciències biològiques a la Universitat Purdue de West Lafayette, a Indiana (Estats Units). Quan es compleixen 50 anys de la primera anàlisi radiografiada de l'estructura tridimensional de les proteïnes, que va tenir com a pioner aquest mateix investigador, Rossman visitat Barcelona per conferenciar a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), a propòsit de les estructures més elementals de la vida.

Jordi Montaner | 16 de febrer de 2010

El Consell Europeu de Recerca (ERC en les seves sigles angleses) encara el seu quart any de vida amb una etiqueta que està sorprenent positivament els seus promotors i usuaris: la promoció de l'excel·lència és garantia de prestigi. I molt probablement, si les coses segueixen com ara, també garantia d'èxit. Almenys pel que fa a capacitat de convocatòria. Molt diferent serà en capacitat d'influència, tant en el disseny de polítiques científiques com en resultats de recerca. "Encara és aviat per valorar la influència que pot exercir l'ERC", admet Andreu Mas Colell, actual secretari general de la Institució.

Xavier Pujol Gebellí | 11 de febrer de 2010

Un treball d’investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) revela com es generen els tubs respiratoris de diàmetre petit a la mosca ‘Drosophila’. Es tracta d’un procés similar a la formació de petits vasos sanguinis, o capil·lars, en mamífers. Aquests tubs o capil•lars, formats per una única cèl·lula, connecten els tubs principals del sistema respiratori amb els òrgans i teixits, tot permetent l’aportació d’oxigen. La recerca ha estat publicada a la revista ‘Current Biology’.

Redacció | 9 de febrer de 2010