Un grup d’investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona està treballant en un tractament pioner per a la fibrosi pulmonar idiopàtica, que planteja una innovadora hipòtesi: el trasplantament de pneumòcits tipus II, les cèl•lules que permeten que el pulmó segueixi funcionant

REDACCIÓ | 11 DE FEBRER DE 2011

Una investigació del CSIC ha desenvolupat un nou model per explicar l'evolució de la deformació que comporta la creació dels marges submarins dels continents. El treball, publicat a 'Nature', servirà per pronosticar la presència a gran escala de recursos com el petroli

REDACCIÓ | 5 DE NOVEMBRE DE 2010

Un equip coordinat per Carles Lalueza-Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), ha estudiat la sang d'una carbassa que suposadament es va conservar com a record de l'execució a la guillotina del rei francès Lluís XVI el 1793.

REDACCIÓ | 25 D'OCTUBRE DEL 2010

Aquest deixeble del professor Ramon Margalef dirigeix la Unitat d'Ecologia Global CREAF-CEAB-CSIC, situada al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), a l’Universitat Autònoma de Barcelona. Recentment ha estat guardonat amb un dels dos nous Premis a la Recerca de Catalunya, atorgats per Talència, concretament el que fa referència al reconeixement de tota una carrera científica, dotat amb 40.000 euros

JORDI MONTANER | 18 D’OCTUBRE DEL 2010

Els microorganismes planctònics responen a la presencia de compostos naturals de sofre. Aquesta atracció ja era coneguda en altres animals, però aquest és el primer cop que es detecten els seus efectes sobre els petits organismes que suren a l’aigua. En la recerca hi han participat investigadors del Institut de Ciències del Mar del CSIC, ubicat a Barcelona

REDACCIÓ | 6 D'AGOST DEL 2010

Totes les cèl·lules eucariotes tenen un sistema per destruir les proteïnes defectuoses o aquelles que, després de ser usades, ja no són necessàries, però encara se sap molt poc de com funciona. Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat el mecanisme pel qual es regula: dos enzims, anomenats Rsp5 i Ubp2, activen o desactiven l'activitat del proteasoma, el complex multiproteic encarregat de destruir les proteïnes. La investigació, portada de l'últim número de ‘Molecular Cell’, permetrà entendre millor com es regula l'equilibri cel·lular i la gènesi d'alguns tipus de càncer i de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.

15 de juny de 2010

El dijous passat es va presentar a l’Hospital Clínic de Barcelona el conveni de col·laboració entre la Fundació CELLEX, l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, que suposa un important mecenatge amb el qual l’IDIBAPS es reforça i es fa més competitiu al món. L’acte va ser presidit pels consellers de Salut, Marina Geli, i d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyats de Ramon Gomis, director de l’IDIBAPS i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica; Raimon Belenes, conseller delegat de l’Hospital Clínic de Barcelona; Jordi Alberch, vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona, i, Vicente Arroyo, director del CIBEK, un altre dels grans projectes de futur de l’IDIBAPS.

14 de juny de 2010

La biotecnològica Agrasys, ‘spin off’ del CSIC ubicada al Parc Científic Barcelona i dedicada a la investigació i desenvolupament de noves varietats vegetals amb un elevat valor afegit, té previst llançar aquest mes al mercat europeu una nova espècie de cereal anomenat ‘Tritordeum’, resultat de la hibridació entre el blat dur (pasta) i un ordi silvestre originari de Xile i Argentina, l’’Hordeum chilense’, que presenta propietats nutricionals beneficioses per a la salut , així com una composició i qualitats organolèptiques que el fan adient per al desenvolupament d’innovadors productes alimentaris.

1 de juny de 2010

Investigadors de l'Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC) han desenvolupat un nou material basat en el calci que podria ser una alternativa barata i neta a alguns dels catalitzadors industrials actuals.

A. R. | 26 de maig de 2010

Una recerca col·laborativa espanyola ha aconseguit fabricar i introduir xips de silici dins de cèl·lules vives. Amb aquesta fita s’obre la porta a un nou camp de recerca, el dels xips diminuts, amb el qual es faran servir xips micromètrics que poden tenir parts nanomètriques. S'espera que aquesta disciplina creixi en paral·lel a d’altres branques de la nanociència.

Patricia Morén | 26 de maig de 2010

Unes jornades organitzades pel CSIC-Centre d'Estudis Avançats de Blanes a Santa Susanna (Maresme) van discutir, durant la primera setmana de maig, sobre la necessitat de reformular el valor de la biodiversitat en els continguts informatius i com atreure la ciència cap al món de la comunicació.

Jordi Montaner | 17 de maig de 2010

Un equip d'astrofísics de la Universitat Politècnica de Catalunya i el CSIC ha aconseguit calcular la veritable edat les nanes blanques, unes de les estrelles més longeves de l'Univers

Redacció | 14 de maig de 2010

Científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC col·laboren amb investigadors de l'Institut Craig Venter, dels Estats Units, per seqüenciar massivament el material genètic autòcton de llacs catalans. La col·laboració forma part del projecte Sorcerer, campanya mundial de prospecció genòmica dels mars i llacs del món que realitza el Craig Venter Institute.

12 de maig de 2010

Segons l'equip científic de l'expedició científica eyiASH'10 al volcà Eyifjalla, desplaçada de l'1 al 8 de maig a Islàndia, les dades registrades de tremolors i petits terratrèmols evidencien l'ascens de noves aportacions de magma a la superfície i permeten predir la continuïtat del fenomen geològic. No hi ha dades que indiquin el final de l'erupció de volcà i, per tant, els efectes negatius d'aquest episodi geològic es mantindran a curt termini sobre l'espai aeri europeu tot i que amb un impacte desigual a llarg del temps, segons l'aportació de magma, la intensitat explosiva i les condicions meteorològiques.

12 de maig de 2010

La vida cel·lular sobre la Terra es pot dividir en tres dominis: bacteris i arqueus (ambdós procariotes) i eucariotes. Una qüestió tan important com aquesta no ha estat resolta fins fa poc temps, perquè els arqueus no van ser descoberts fins a mitjans dels anys 80 del segle XX. Una tesi de la UdG contribueix a descriure i conèixer els arqueus que hi ha a dos estanyols de Banyoles.

10 de maig de 2010