REDACCIÓ | 25 DE MARÇ DE 2011

Reconstruir la història natural d'un organisme viu és qüestió sobretot de temps i de recursos, asseguren els experts. L'ús de tecnologies moleculars no només complementa l'aportació del registre fòssil sinó que, cada vegada més, el supleix fins reduir el marge d'error a "pràcticament zero". La investigació del plasmodi de la malària és un dels millors exemples.

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 30 DE JULIOL DEL 2010

Investigadors de la Universitat de Gant (Bèlgica) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat un nou procediment per identificar els dos extrems de les molècules de proteïnes i el seu processament-maduració en estudis de proteòmica massiva ‘in-vivo’ o ‘ex-vivo’. El treball ha estat publicat en línia a ‘Nature Methods’, amb el títol ‘Complementary Positional Proteomics for Screening of Endo and Exoproteases’.

16 de juny de 2010

Totes les cèl·lules eucariotes tenen un sistema per destruir les proteïnes defectuoses o aquelles que, després de ser usades, ja no són necessàries, però encara se sap molt poc de com funciona. Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat el mecanisme pel qual es regula: dos enzims, anomenats Rsp5 i Ubp2, activen o desactiven l'activitat del proteasoma, el complex multiproteic encarregat de destruir les proteïnes. La investigació, portada de l'últim número de ‘Molecular Cell’, permetrà entendre millor com es regula l'equilibri cel·lular i la gènesi d'alguns tipus de càncer i de malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.

15 de juny de 2010

El científic Eduard Batlle, investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha rebut el V Premi Banc Sabadell de recerca biomèdica pels seus estudis en càncer de còlon. En un acte celebrat ahir al vespre a la Fundació Antoni Tàpies, el president de Banc Sabadell Josep Oliu va fer el lliurament del premi, dotat amb 50.000 euros. A l’acte hi van assistir, entre d’altres personalitats, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli; el director de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins; el president del jurat, Josep Baselga, i el director de l’IRB Barcelona, Joan J. Guinovart.

10 de juny de 2010

Científics suecs han reduït la incidència de tumors després del trasplantament de cèl·lules mare a ratolins afectats de malaltia de Parkinson.

A. R. | 8 de juny de 2010

Són els gens més petits i els que desperten l'interès més gran. Els microARN, un tipus d'àcid ribonucleic format per només 22 nucleòtids de mitjana, s'han convertit en l'últim gran protagonista de la biologia molecular i l'objecte d'una forta competència científica per conèixer-lo millor. Un nou salt endavant en aquest sentit l’acaba de donar l'equip de la Universitat de Yale que dirigeix el jove investigador espanyol Antonio Giráldez, de 35 anys, que ha trobat una nova regla per desxifrar el funcionament d'aquestes minúscules molècules.

José Ángel Martos | 7 de juny de 2010

Un grup d'investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de l'Institut Jacques Monod del CNRS (França) han revelat nous aspectes que explicarien com es regula la formació de la xarxa de microtúbuls a l'interior de les cèl·lules embrionàries. El treball s'acaba de publicar en l'últim número de la revista ‘Developmental Cell’, del grup Cell.

1 de juny de 2010

Maria Pia Cosma i Matthieu Louis, dos científics del CRG, han obtingut dos dels 25 ajuts de recerca que el prestigiós Human Frontier Science Program (HFSP) ha concedit en la seva última convocatòria. Els ajuts aconseguits per Cosma i Louis ascendeixen a 250.000 i 350.000 dòlars l'any, per a un període de tres anys, respectivament.

31 de maig de 2010

Les teràpies personalitzades del càncer s'anuncien com el gran repte del futur. No obstant això, i tot i que aquest concepte s’ha estès àmpliament, res no fa pensar que la tasca sigui fàcil ni que hagi de donar resultats aviat. En opinió dels experts, els avenços són encara tímid, i la pròpia definició de 'medicina personalitzada' s'haurà de sotmetre a contínues i profundes revisions a mesura que progressi.

Xavier Pujol Gebellí | 27 de maig de 2010

Científics del Karolinska Institutet (Suècia) han desenvolupat una vacuna basada en ADN que redueix el flux de sang que arriba a un tumor, impedint-ne el creixement.

A. R. | 25 de maig del 2010

Fa quasi 100 anys, Edwin Hubble va observar que les galàxies més distants s’allunyen de la terra més ràpid que les que es troben més a prop. Aquesta relació entre la distància i la velocitat ha estat molt citada com a evidència de l’origen únic de l’Univers i del Big Bang. Ara, investigadors del Centre de Regulació Genòmica copien la seva perspectiva per investigar la divergència entre les seqüències de proteïnes.

20 de maig de 2010

Després de deu anys d'investigacions, un equip de científics de la Stanford University School of Medicine (Estats Units) ha anunciat la transformació amb èxit de cèl·lules mare embrionàries en cèl·lules sensorials de l'oïda, les anomenades 'cèl·lules piloses'.

A. R. | 14 de maig del 2010

Els dos premis anuals de la Societat de Biofísica d’Espanya destinats a reconèixer la tasca en biofísica de científics que desenvolupen la seva activitat al país han recaigut en investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

10 de maig de 2010

En tots els tipus de càncer, ja sigui de ronyó, mama, pulmó, còlon, pell o de qualsevol altre teixit, les cèl·lules tenen nivells alts de proteïna Myc. Amb un excés de Myc, les cèl·lules es multipliquen exageradament, afavorint la generació de tumors. Una de les preguntes més apressants sobre Myc és saber com les cèl·lules sanes mantenen els nivells de la proteïna a ratlla. En un estudi realitzat amb la mosca ‘Drosophila’, investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats pel científic ICREA Marco Milán han descobert que la maquinària de microRNA controla els nivells de Myc a través de la molècula Mei-P26, atorgant als microRNA un protagonisme inesperat. El treball es publica aquesta setmana a 'EMBO Journal', revista científica del grup Nature de gran impacte en recerca biomèdica bàsica.

21 d'abril de 2010