El cor i el cervell produeixen senyals magnètics ultra-febles. Investigadors de l’ICFO els han captat, en vèncer un límit abans considerat insuperable. L’estudi s’ha publicat a ‘Nature’ i tindrà moltes aplicacions, com la diagnosis per la imatge, la detecció d’ones gravitacionals i els rellotges atòmics per a la navegació

REDACCIÓ | 24 DE MARÇ DE 2011

Els infarts de cor i les angines de pit (cardiopatia isquèmica) són malauradament molt comuns. Un estudi de més de 147.000 persones ha identificat tretze noves zones genètiques que augmenten les probabilitats de patir-los. El treball, publicat a ‘Nature Genetics’, és fruit d’una recerca internacional que ha comptat amb l’IMIM

REDACCIÓ | 8 DE MARÇ DE 2011

Un estudi realitzat per un equip de l’Idipaps (Hospital Clínic) demostra per primera vegada que un excés continuat d’exercici físic pot provocar fibrosi i arítmia cardíaques. El treball ha estat realitzat en ratolins i els resultats suggereixen la necessitat de realitzar controls cardiològics en esportistes de resistència

REDACCIÓ | 18 DE GENER DE 2011

Independentment dels factors de risc clàssics, com l’obesitat, el tabac, la hipertensió o l’arteriosclerosi, s’ha associat la presència de nou alteracions al genoma d’un individu amb un major risc de patir cardiopatia isquèmica.

REDACCIÓ | 7 DE SETEMBRE DEL 2010

Els científics no es rendeixen davant dels pobres resultats que han obtingut en l’intent de regenerar el cor humà infartat. La recerca amb cèl•lules mare es revitalitza amb noves idees i estratègies, com ara l'ús materials biocompatibles i les sinergies entre investigadors de diferents disciplines. Seran aquests els secrets de l’èxit?

Patricia Morén | 16 de juny de 2010

Un grup d’investigadors de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i del Centre de Visió per Computador (CVC) han desenvolupat per primera vegada al món una aplicació informàtica que permet veure, alhora i amb dos tipus d’imatges diferents, punts concrets de les artèries del cor. El resultat és que aquests vasos es poden veure per dins i per fora a la mateixa pantalla.

4 de maig de 2010

Després de sobreviure un atac de cor, el cos repara el teixit cardíac danyat deixant-hi una cicatriu. Però no seria millor que el teixit es substituís amb teixit sa i funcional?

Redacció | 25 de març de 2010

De les companyes dels cursos universitaris de la Paula Villar, investigadora en física de 31 anys, només una segueix fent recerca. Tanmateix, aquesta jove científica és optimista sobre el futur de les dones en la ciència. "Fa vint anys s’hauria pogut dir el mateix de les classes universitàries: poquíssimes dones hi assistien, mentre ara en són cada vegada més", comenta.

Michele Catanzaro | 30 de setembre de 2009

El pitjor dels mals hàbits és la seva influència cultural. Fa tant temps que estem impregnats dels plaers vinculats a la gola o la mandra que costa rebatre’ls. "Només l'educació pot fer variar una tendència nefasta, però socialment assumida, cap a l'obesitat, el tabaquisme o el sedentarisme. És paradoxal que la societat no vegi amb bons ulls els obesos quan es fomenta l'obesitat en els seus hàbits socials". Són paraules de Valentí Fuster, cardiòleg català establert als Estats Units. Recentment ha presentat a Barcelona, al congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia (ESC), una croada contra l'obesitat.

Jordi Montaner | 23 de setembre de 2009

Tortugues i altres rèptils mostren les claus del desenvolupament de les quatre cavitats del cor i de malalties cardiovasculars

A.R. | 3 de setembre 2009

La Societat Europea de Cardiologia ha publicat les primeres guies dirigides a reduir el risc cardíac en pacients sotmesos a cirurgies no cardiovasculars. Els accidents coronaris són la primera causa de morbiditat i mortalitat a Europa.

A.R. | 31 d'agost de 2009

A.R. | 13 DE maig de 2009

A.R. | 11 DE MARÇ de 2009