Les avaluacions mostren un estat poc saludable de les poblacions de tonyina al Mediterrani. Les simulacions matemàtiques mostren tendències preocupants, incloent el col•lapse de les poblacions. Però si es poden mantenir quotes baixes i es tiren endavant altres mesures, la recuperació de la tonyina encara pot ser viable.

20 DE MAIG DE 2011

En els darrers 15 anys, 10.000 km2 de gel antàrtic s’han desintegrat al mar de Wedell. Això ha facilitat l’estudi dels fons marins, i els científics han comprovat sorpresos com la recuperació del bentos després d’un esdeveniment tan dramàtic ha estat molt més ràpida d’allò que es pensava. Però si el canvi climàtic fa augmentar la freqüència de despreniments de blocs de gel, la recolonització dels fons llaurats pot ser molt més dificultosa.

27 D'ABRIL DE 2011

Millorar la qualitat i la fiabilitat de la informació mediambiental de tot el món és la raó de ser del projecte europeu GeoViQua. Aquesta recerca, liderada des de Catalunya pel Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), tindrà repercussions mundials i ajudarà a la presa de decisions globals

REDACCIÓ | 18 DE FEBRER DE 2011

A Catalunya moren el triple d’àguiles cuabarrades que les que moririen si no fos per l’acció de l’home. La meitat d’aquestes morts es deuen a xocs o electrocucions amb torres d’electricitat. Un equip de la Universitat de Barcelona treballa per cercar-hi solucions

JORDI MONTANER | 24 DE GENER DE 2011

L’interactiu té com a objectiu que els jugadors descobreixin diferents coses sobre la biologia, vida social, perills, interaccions amb l’home i necessitats dels llops.

Aquest deixeble del professor Ramon Margalef dirigeix la Unitat d'Ecologia Global CREAF-CEAB-CSIC, situada al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), a l’Universitat Autònoma de Barcelona. Recentment ha estat guardonat amb un dels dos nous Premis a la Recerca de Catalunya, atorgats per Talència, concretament el que fa referència al reconeixement de tota una carrera científica, dotat amb 40.000 euros

JORDI MONTANER | 18 D’OCTUBRE DEL 2010

Un cop reintroduïts a la Val d’Aran i rodalies a la dècada dels noranta, els óssos bruns (Ursus arctos) no han parat de reproduir-se. Però quants individus calen per configurar una població mínima viable? Els experts parlen d’uns 80 A 200 exemplars, una xifra ben allunyada de l’actual.

JORDI MONTANER

'Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes'. Així es titulava la conferència que el científic autor de la Teoria de Gaia va pronunciar el 14 de setembre al Saló del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona i que ara es pot veure online al web del Museu de Ciències Naturals.

El portal disposa d'un ampli i complet directori que integra els principals agents que es dediquen a desenvolupar estudis, projectes i altres activitats afins a l'àmbit de la recerca en medi ambient i sostenibilitat a Catalunya

Alt, sec i home de poques paraules, parla tocant de peus a terra i amb sentit crític, però exhibeix també un deix de malenconia molt escaient a un poeta; i és poeta, alhora que científic. Al llibre Ecologia viscuda, fa endreça d’experiències. Al poema Auca dels seixanta i pocs, despulla l’ànima amb un gest familiar i amb una certa picardia. Catedràtic emèrit d'Ecologia de la Universitat Autònoma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Terrades va organitzar el primer equip de recerca sobre ecosistemes terrestres al nostre país i va ser un dels primers impulsors de l'educació ambiental a l'Estat espanyol.

JORDI MONTANER | 17 DE SETEMBRE DEL 2010

'Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes'. Així es titulava la conferència que el científic James Lovelock va pronunciar ahir al Saló del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en un acte obert a tothom i organitzat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

REDACCIÓ | 15 DE SETEMBRE DEL 2010

Habitual a les regions nòrdiques d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord, així com en algunes zones muntanyoses més meridionals, l’espècie Salix hastata és un salze molt rar de trobar en el Pirineu. Aquesta és la primera vegada que es confirma la seva presència a Catalunya.

REDACCIÓ | 20 D'AGOST DEL 2010

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha aconseguit, amb la casa solar LOW3, la màxima puntuació en la prova d’arquitectura del concurs internacional Solar Decathlon Europe, i s’ha convertit en la guanyadora d’aquest premi, juntament amb altres dues universitats, Aalto University Finland (Finlàndia) i Virginia Polytechnic Institute & State University (Estats Units). El premi d’Arquitectura és la primera de les 10 proves del Solar Decathlon Europe, un concurs internacional organitzat pel Ministeri espanyol de l’Habitatge amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Madrid i el Departament d’Energia dels Estats Units.

22 de juny de 2010

Un equip internacional de científics, liderat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha publicat els primers registres de l’evolució de les temperatures de la superfície del mar al Pacífic Nord i a l’Atlàntic Sud des del Pliocè -fa 3,65 milions d’anys- fins l’actualitat. Les dades obtingudes en la reconstrucció indiquen que les zones més properes als pols d’ambdós oceans han jugat un paper fonamental en l’evolució del clima als tròpics.

21 de juny de 2010

Ha aconseguit dos premis cinematogràfics de gran relleu: Oscar al millor documental i primer premi del Sundance Film Institute. No hi ha dubte que és un documental arriscat. La seva elaboració és la seva estructura, seguint una trama pròpia d'un ‘thriller’, desmuntant un macabre muntatge que ha enfrontat Japó a l'opinió pública mundial: un ‘parc temàtic’ que, en realitat, era utilitzat com a granja de cetacis per sacrificar els animals amb certa assiduïtat i vendre les seves carns al mercat. Al matí, arengades i aplaudiments dirigits a dofins acròbates; de nit, bales per tenyir la mar de sang i especejar els animals en una tètrica cova que dóna nom al documental.

Jordi Montaner | 16 de juny de 2010