L'Institut Espanyol d’Oceanografia ha alertat que l'acceleració del creixement del nivell del mar del Mediterrani i els seus possibles efectes en la població. A més, recentment, un grup d'investigadors ha salpat a bord d'un buc oceanogràfic del mateix centre per continuar investigant sobre el mar en la mateixa direcció

REDACCIÓ | 28 DE FEBRER DE 2011

Un projecte europeu, anomenat MedSeA i liderat per l’ICTA, de la Universitat Autònoma de Barcelona, investiga l’impacte ecològic i socioeconòmic de l’acidificació del mar Mediterrani, causat per l’escalfament global. L’objectiu és fer un mapa de les zones més vulnerables i dissenyar estratègies per mitigar els seus efectes

REDACCIÓ | 23 DE FEBRER DE 2011

El portal de divulgació científica Recerca en Acció acaba d'iniciar un nou projecte centrat en l'estudi dels bancs de corall blanc que creixen entre els 50 i els 1.000 metres de fondària. Un grup d'oceanògrafs està investigant l'ecologia d'aquestes comunitats a diversos indrets, com ara el Canal de Menorca o el canyó submarí del Cap de Creus. La informació recollida pot servir per a incloure aquests espais marins a la xarxa Natura 2000.

REDACCIÓ | 20 DE SETEMBRE DEL 2010

L’Institut de Ciències del Mar de Barcelona ha aconseguit per primer cop al món reproduir al laboratori les espècies més freqüents de meduses de la Mediterrània.

Redacció | 22 de juny de 2010

Avui dijous 17 de juny a les 12.00 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, es farà la conferència ‘23 million years of Mediterranean vegetation, climate and plant diversity evolution’, inclosa en el cicle ‘Mediterrània i Biodiversitat’. La xerrada, organitzada per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat i la Facultat de Biologia de la UB, correrà a càrrec de Jean-Pierre Suc, de la Universitat de la Bretanya Occidental (França).

17 de juny de 2010

Des d’avui dimarts 1 i fins el diumenge 6 de juny es celebra a l’Estartit el Festival Internacional Medes, Imatge i Medi Ambient (MIMA’10). El Festival inclou una mostra de cinema i vídeo submarí, un concurs on-line de fotografia submarina, activitats d’educació ambiental i exposicions fotogràfiques.

1 de juny de 2010

L’Auditori Santa Margarita de Venècia reuneix, del 12 al 14 d’abril de 2010, més de 60 investigadors de 15 països, de diferents disciplines, que uneixen esforços per treballar de manera integrada en l'anomenat projecte PEGASO, tot creant un pont entre ciència i presa de decisió. Una part important del projecte consisteix en organitzar les dades científiques existents per a la creació d’una plataforma de dades harmonitzades i compartides. S’estableix també un sistema de gobernança per facilitar la col·laboració dels estats, regions i sectors econòmics amb el projecte, amb l’objectiu comú de facilitar la implementació del protocol de GIZC del Mediterrani. A Venècia tindrà lloc la primera reunió de treball del projecte PEGASO, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona.

12 d'abril de 2010

Una nova recerca posa en dubte les teories sobre les taxes d'acumulació de gel i desgel durant el període quaternari, l’espai de temps que va des de fa 2,6 milions d'anys fins avui. Els investigadors que han dut a terme la recerca, de la Universitat d’Iowa (Estats Units), demanen una revisió del que s’havia cregut fins ara. Els resultats s’han publicat a la revista 'Science'.

A.R. | 12 de febrer de 2010

Un nou informe publicat a 'Current Biology' il·lustra l'embolic, provocat pels humans, de les xarxes tròfiques. El resultat de l'estudi indica que el patró de moviment de dues espècies d'aus marines en perill d'extinció a la Mediterrània Occidental canvia en funció del nivell d'activitat pesquera local. En concret, varia en funció de la pesca descartada i llançada per la borda de les naus després de treballar. Aquests canvis en els patrons de moviment en les aus marines s'observen a escala regional.

Redacció | 2 de febrer de 2010

L’Institut de Ciències del Mar (CSIC) estudia el medi marí i els organismes que hi habiten, investiga el funcionament dels seus ecosistemes i la possibilitat de garantir la seva protecció i recuperació. Però l'oceà és enorme, massa gran com per poder avançar en el seu coneixement comptant només amb la feina pròpia de l’Institut. Amb l’objectiu, doncs, de donar veu a altres 'investigadors', observadors, naturalistes, professionals del mar i amants dels oceans, l’Institut ha creat el portal 'Observadors del mar'. D’aquesta maneta, l’Institut pretén aconseguir una visió més adequada, actual i realista dels oceans.

La mar Mediterrània va arribar gairebé a assecar-se fa uns sis milions d'anys, quan va quedar aïllada dels oceans durant un llarg període de temps, degut a l'actual aixecament tectònic de l'Estret de Gibraltar. Quan les aigües de l'Atlàntic van trobar de nou un camí a través de l'Estret, van omplir el Mediterrani amb la major i més brusca inundació que ha conegut mai la Terra. La troballa s'ha publicat a 'Nature'.

Redacció | 11 de desembre de 2009

L’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) lidera una iniciativa pionera Europa que consisteix en la instal•lació de tres Observatoris de Zona Crítica Climàtica (OZCC) amb l’objectiu d’avaluar els efectes que té el canvi climàtic sobre el territori català. El projecte, en fase inicial, preveu instal•lar OZCC a Vilaseca-Delta de l’Ebre i Alta Muntanya-Pirineus, així com un tercer per mesurar els efectes del canvi climàtic sobre els Sistemes agrícoles intensius.

12 de novembre de 2009

Seu d’algunes de les civilitzacions més antigues de la Humanitat, el Mediterrani és un gran llac de 2.512.000 kilòmetres quadrats i entre 1.500 i 5.510 metres de profunditat. Poca cosa queda d’aquell mare nostrum per on van navegar romans, comerciants i pirates, i ara cal assumir els reptes que acompanyen el progrés per no posar-lo en perill. Els 22 països que el voregen es van trobar la setmana passada a Girona per establir solucions per la contaminació que li arriba a través dels rius

Ànnia Monreal | 22 d’octubre de 2009

Uns 250 experts han debatut recentment a Barcelona sobre els possibles escenaris de futur de les tempestes a la mar Mediterrània. Els científics encara no posen la mà al foc per assegurar que augmentarà la freqüència d’aquests episodis. De moment, doncs, la comunitat científica navega en un mar d’incerteses. Només s’assegura que l’impacte serà important, a causa de l’excessiva urbanització de la costa.

Patricia Morén | 14 de setembre de 2009

A.R. | 9 de juny de 2009