Els científics no es rendeixen davant dels pobres resultats que han obtingut en l’intent de regenerar el cor humà infartat. La recerca amb cèl•lules mare es revitalitza amb noves idees i estratègies, com ara l'ús materials biocompatibles i les sinergies entre investigadors de diferents disciplines. Seran aquests els secrets de l’èxit?

Patricia Morén | 16 de juny de 2010

Demà dijous 17 de juny, a les 19.00 h, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) organitza la quarta conferència del cicle ‘Innovació i creativitat’. El tema és ‘Reptes en bioenginyeria i nanomedicina per a la millora de la salut i la qualitat de vida’, i anirà a càrrec del Dr. Josep A. Planell, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya.

16 de juny de 2010

A partir d’ara, i gràcies al segell de qualitat GMP que ha estat atorgat recentment a la Transplant Service Foundation (TSF) -el banc de teixits de l’Hospital Clínic de Barcelona-, Catalunya comptarà amb la certificació necessària per al desenvolupament i l’obtenció de medicaments englobats dins les teràpies avançades, i podrà posar en marxa assaigs clínics per avaluar l’eficàcia i seguretat de tractaments mòbils d’última generació.

9 de juny de 2010

Un estudi publicat a la revista ‘Cell Transplantation’ ofereix noves claus que poden permetre desenvolupar teràpies per trasplantar en persones cartílag procedent de porcs. L’estudi ha estat realitzat per investigadors del grup de Noves Teràpies de Gens i Trasplantaments de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Roberta Sommaggio, Rafael Máñez i Cristina Costa.

15 d'abril de 2010

Un estudi del National Institute on Aging dels EEUU ha descobert un gen (Zscan4) relacionat amb el rejoveniment cel·lular. Aquest descobriment podria tenir implicacions importants en la recerca amb cèl·lules mare i la medicina regenerativa.

A. R. | 25 de març de 2010

Xina s'ha situat a l'avantguarda de l'experimentació mèdica amb cèl·lules mare. Una clínica a la ciutat de Qingdao assegura que pot tornar la vista als cecs

15 de març del 2010

Zigor Aldama | Xangai

Totes les declaracions polítiques sobre un canvi de model productiu cap a un nou sistema basat en el coneixement, totes les directrius dels experts i tots els exemples que s'associen estretament amb països desenvolupats amb forta inversió en R+D, no han estat suficients per evitar la retallada d’aquest any del pressupost espanyol de ciència.

Alicia Rivera | 9 de febrer de 2010

Cercles petits d'ADN són la clau per a una nova i simple manera de transformar les cèl·lules mare de greix humà en cèl·lules mare pluripotents induïdes (IPS, ‘induced pluripotent stem cells') per a ús en medicina regenerativa, segons científics de l'Escola Universitària de Medicina d’Stanford. A diferència d'altres tècniques, mitjançant aquest mètode no s'utilitzen virus per introduir gens a les cèl·lules o alterar permanentment el genoma d'una cèl·lula.

A.R. | 8 de febrer de 2010

En només vuit anys, els investigadors xinesos han multiplicat per 30 el nombre d'articles sobre cèl·lules mare i medicina regenerativa en revistes científiques d'abast internacional, i ja publiquen més que els del Canadà o Austràlia. Amb 1.116 articles el 2008, ocupen el cinquè lloc a tot el món, per darrere dels Estats Units, Alemanya, el Japó i el Regne Unit.

Malén Ruiz de Elvira | 2 de febrer de 2010

Com passa en d’altres cèl·lules, les cèl·lules mare acaben per perdre les seves funcions normals a mesura que envelleixen. Ara, investigadors Howard Hughes Medical Institute (HHMI) mostren com aquest procés es pot revertir. Ratolins vells exposats diverses setmanes a la sang de ratolins joves, mostren que les cèl·lules mare de la seva medul·la òssia poden ser 'joves' de nou. Els resultats han estat publicats a 'Nature'.

A.R. | 28 de gener de 2010

Investigadors del Babraham Institute (Regne Unit) han aportat una nova visió de com les cèl·lules es reprogramen i una millor comprensió de com el medi ambient o els factors nutricionals poden interactuar amb els nostres gens i afectar a la salut. Les troballes, publicades en línia a la revista 'Nature', identifiquen una proteïna anomenada AID, important per completar la reprogramació cel·lular en els mamífers.

A.R. | 28 de gener de 2010

En un important pas cap al restabliment de la circulació correcta de la sang per tractar una àmplia varietat de malalties, científics del Weill Cornell Medical College (Estats Units) han desenvolupat una nova tècnica per convertir cèl·lules mare embrionàries humanes pluripotents en cèl·lules endotelials funcionals en abundància. Aquest tipus de cèl·lules són fonamentals per a la formació de vasos sanguinis. En un futur proper, els investigadors creuen que serà possible injectar aquestes cèl·lules en els éssers humans, per curar òrgans i teixits danyats. L'estudi apareix en línia a la revista 'Nature Biotechnology'.

A.R. | 21 de gener de 2010

El Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), tots dos espanyols, juntament amb l’INSERM UEVE francès, han aconseguit regenerar amb èxit pell humana, a llarg termini, en un model preclínic de ratolí. La investigació ha aparegut en un article de la revista 'The Lancet'.

Redacció | 23 de novembre de 2009

El Segon simposi Xina-Europa de biomaterials en medicina regenerativa es reuneix a Barcelona, des d'avui fins al 20 de novembre, més de 150 participants i els millors especialistes d’aquestes zones geogràfiques. Aquesta torbada bilateral, promoguda per la Societat Europea de Biomaterials i el Comitè Xinès de Biomaterials i organitzada per l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya), té per objectiu donar a conèixer la recerca que s’està realitzant actualment i els avenços aconseguits, així com fomentar la col•laboració en projectes de recerca i la relació entre investigadors europeus i xinesos. En aquest sentit, la Societat Europea i el Comitè Xinès signaran un acord de col•laboració.

16 de novembre de 2009

En aquesta edició de la Setmana de la Ciència 09 la Universitat de Barcelona (UB) hi participa amb un ampli programa d’activitats en diferents espais de la Universitat. A més a la inauguració que celebra avui la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), entitat coordinadora de la Setmana hi intervé Jordi Torra, catedràtic del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i membre de la comissió catalana de l’Any Internacional de l’Astronomia amb la conferència «L’astronomia que ve».

13 de novembre de 2009